Inici ViesLleidaPirineu català Mestres-Lleonart o Directa a la Torre de Bassiero (Pirineu)

Mestres-Lleonart o Directa a la Torre de Bassiero (Pirineu)

per jordi.ceballos@gmail.com

La Mestres-Lleonart o Directa a la Torre de Bassiero va ser oberta l’agost de 1969 per Kiku Mestres i Pep Lleonart. A l’any següent hi van tornar els mateixos oberturistes i van fer la travessa cap a l’Agulla Xica i la Segona Torre de Bassiero. La roca és un granit magnífic, on hi podem trobar fissures de totes les mides. En conjunt es tracta d’una via espectacular, exigent, salvatge i ubicada en un preciós entorn pirinenc. En tota la via no hi ha cap expansió, només alguns pitons puntuals.

Un cop dalt de la primera torre, cal fer un ràpel de 20 metres fins a la plataforma. Segons la ressenya original, calia travessar aquesta plataforma i llavors fer un segon ràpel de només 7 metres cap a l’Agulla Xica, però aquest curt ràpel actualment no hi és perquè se’l va endur una esllavissada. La travessa cap a les altres agulles es pot seguir fent, però ara cal rapelar fins a la canal i escalar un llarg addicional. Amb el Josep aquí ja ens hem retirat, mentre que el David i Pau sí que han acabat fent la travessa sencera.

Orientació

Sud

Aproximació

A Espot hem dormit a l’Alberg les Daines, un lloc molt recomanable. Prenem la pista cap a Sant Maurici i deixem el cotxe al darrer aparcament (enllaç a Google Maps). Anem fins al Llac de Sant Maurici, i abans de l’Estany de Ratera deixem el camí principal i anem cap al Barranc de l’Abeller. Seguim la gran tartera que hi ha entre la Cresta de Bassiero i les Agulles de Bassiero, i acabem arribant a un collet des d’on veiem al fons les Torres de Bassiero. Des de l’aparcament, comptar una aproximació al voltant d’unes 3 hores i mitja.

Material

15 cintes, fissurers, friends fins al Camalot #4 (amb els mitjans repetits), Camalot #6 molt útil. Opcionalment poden anar bé un parell d’universals i un cordino d’un parell de metres per si les mosques.

Descens

Des del cim de la Torre de Bassiero cal fer un ràpel de 20 m fins a la plataforma. Des d’allà, amb un ràpel de 50 m arribem al terra. Aquest darrer ràpel coincideix amb el recorregut de la via Barrio-Bellocq, que van ser els primers en fer cim a la Torre de Bassiero l’any 1934.

Cordada

David Hita, Pau Tomé, Josep Santasusana i Jordi Ceballos


Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.

Donacions

També et pot interessar