Brujas al Tozal de Mallo (Ordesa)

Oberta el 29/06/1963 per Alberto Rabadá «Edil», Ernesto Navarro i Juan José Díaz. A l’Anuario de Montañeros de Aragón de 1995-1996 hi ha una crònica molt interessant de Juan José Díaz (obrir enllaç), on relata amb detall tota la història de l’obertura.

Feia més d’un any que havien planificat minuciosament l’obertura d’una via a la paret sud del Tozal. Quan hi van anar el 27/06/1962, l’Ernesto es va posar malalt amb angines i no els va poder acompanyar. En Rabadá i en Juan José Díaz van decidir tirar endavant igualment, però durant el trajecte se’ls va espatllar el cotxe. Un cop reparat, van aconseguir arribar al Tozal i fer bivac a la petita cova que hi ha a peu de paret.

El dia 28, després de nombroses enganxades dels petates, van aconseguir obrir els llargs fins a la Plaça de Catalunya, on davant les dificultats i el cansanci acumulat, van decidir abandonar. Durant l’escalada, en Rabadá va gravar gairebé dues hores de pel·lícula, però, per culpa d’un problema al diafragma, el contingut va quedar completament velat. Veient tots els entrebancs que havien tingut, en Rabadá va dir «Esto está lleno de brujas».

L’any següent, del 27 al 29 de juny de 1963, aquesta vegada amb l’Ernesto Navarro tal com estava previst inicialment, van reprendre l’obertura i, tal com ja havien intuït l’any anterior, van haver de flanquejar cap a l’esquerra per evitar els desploms i acabar sortint prop de l’esperó oest. El seu objectiu inicial era obrir un itinerari més recte, així que no van quedar satisfets i van acordar tornar-hi per redreçar-lo. Malauradament, no ho van poder fer: el 15/08/1963 van morir a la cara nord de l’Eiger.

Ens ha semblat una gran via del tot recomanable: molt vertical, amb força autoprotecció, roca excel·lent i un ambient magnífic. La primera part, fins a la Plaça de Catalunya, és més atlètica i exigent; la segona és més amable, però no permet badar, ja que hi ha algun tram una mica perdedor i no regalen res.

En lloc de fer la Brujas sencera, és habitual fer la Integral Brujas-Franco-Espanyola: es fa la primera part fins a la Plaça de Catalunya i, des d’allà, es flanqueja cap a la dreta per enllaçar amb la segona part de la Franco-Espanyola. D’aquesta manera no es fa cap via sencera, però es recorren els trams més exigents de totes dues vies.

Uns comentaris sobre la via:

A dalt del gendarme de la R1 actualment no hi ha cap pitó i muntar la reunió amb flotants queda una mica precari. És millor fer-la al replà que hi ha un parell de metres més avall.
A la R5 (Plaça dels Alls) hi ha dues reunions amb arbret i spit. Convé triar la de la dreta, ja que així hi haurà menys metres de flanqueig al llarg següent.
A la R8 hi ha un friend #4 encastat, molt útil per confirmar que estàs on toca, ja que és un tram força dubtós.
A la R11, abans d’afrontar el darrer llarg, podem triar entre dos grans arbres on fer reunió. Tal com indica la ressenya de Romàntic Guerrer, és millor muntar-la al de l’esquerra, ja que el de la dreta és completament mort.

Per cortesia d’Alex Puyo, al següent enllaç de Youtube podem veure un vídeo original de l’obertura. No hi ha so i la qualitat és justeta, però té el seu valor històric.

Orientació

Sud-oest

Aproximació

A Torla prenem el bus que ens deixa a la Pradera d’Ordesa. Des d’allà reculem uns metres per la carretera en direcció a Torla fins a una caseta del Parc, on hi ha el cartell que indica el Circ de Carriata. Pugem per aquest camí fins situar-nos a l’alçada de la base del Tozal. En aquest punt, prenem un corriol que flanqueja cap a l’esquerra fins arribar al peu de via.

Com a referències útils, a la paret hi ha una fletxa gravada; a sobre veiem una gran taca o xorretó blau molt característic, i també podem identificar el petit gendarme on farem la R1.

Material

15 cintes, tascons petits i friends fins al Camalot #3 (repetits fins al 2). Opcionalment una xapa recuperable per la R5 (Plaça dels alls) i un estrep.

Descens

Anem direcció est a cercar les Clavijas de Carriata o Salarons, les baixem i desfem el camí d’aproximació. Si per algun contratemps hem perdut el bus, hi ha la possibilitat de trucar a un Taxi de Torla.