Aquesta ascensió al Timbaler és una magnífica combinació de dues grans clàssiques: Xemeneia Estorach al Timbal i Nubiola-Torras-Nubiola al Timbaler…
jordi.ceballos@gmail.com
Homo Montserratinus va ser oberta l’any 1998 per David Hita en solitari. Es una fantàstica via d’autoprotecció, molt variada, i amb un darrer llarg increïble que ressegueix una fissura de principi a final…
Oberta el 5/9/1959 per Heinz Pokorski i Joan Cerdà, es troba al vessant nord de l’Elefant (o Roca de Sant Salvador). No confondre amb la Variant Cerdà-Pokorski a la Trompa…
Oberta el 6/5/1979 per Josep E. Paül i Josep Lalueza. Es tracta d’una via força salvatge, molt poc equipada, amb bona roca, i on cal anar amb compte per encertar l’itinerari a les primeres tirades, ja que les diferents ressenyes que corren per la xarxa no acaben de coincidir…
Oberta el 30/10/1932 per Pere Agràs, Pere Colomer, Prudenci Guarro, Francesc Pamias i Joaquim Prieto. És una de les grans clàssiques d’Agulles, una via ben maca i recomanable!…
Oberta per Ramon Millet i J. Balcells, no disposem de la data concreta. Es tracta d’una via pràcticament desequipada…
Els primers llargs de la GAM de Diables van ser oberts per Manel Cervera, Daniel Vergès i Raúl Martínez, que van arribar just fins abans del sostre característic. La resta de via va ser finalitzada l’any 1970…
La via Suc de Civada va ser oberta l’any 1991 pel Martí Puig en solitari. Es una via curteta però interessant, amb diversos trams a protegir i roca típica de la zona. La via es fa en una única tirada, i hem fet reunió a un arbre…
La via Dels Amics va ser oberta l’any 1980 per Toño, Esteve Fabra i Damián, i és una variant d’entrada de l’Aresta Brucs a la Pastereta, que havia estat oberta 10 anys abans. El recorregut està pràcticament desequipat, i són 2 curtes tirades que acaben arribant a l’arbre on comença l’Aresta Brucs…
Oberta el 24/10/1963 per Ferran Abella, Emili Gil, Emili Civís i Claude Colin, tots ells membres del CADE del Centre Excursionista de Catalunya. Tal com explica Emili Civís al seu llibre “Roques, glaceres i cims”, tot va començar a l’hivern de 1962…
