La via ‘Endrija por donde Dios manda’ va ser oberta el 10/4/1960 per Julián Vicente, José Antonio Bescós, Juan José Díaz i Rafael Montaner. La paraula «Endrija» significa fissura, i «por donde Dios manda» és una conya dels aragonesos burlant-se de la cordada Anglada-Cerdà-Guillamón que el 4/4/1958 havien estat els primers en coronar el Mallo Cuchillo…
La travessa de les 5 puntes és un magnífic recorregut per rememorar l’esperit més clàssic de l’escalada a Riglos, on l’objectiu principal era conquerir agulles i no estava tot ple de xapes com ara. Totes les reunions/ràpels estan en perfecte estat i hi ha parabolts al llarg de la travessa, però estan distanciats i s’ha d’escalar…
La via Edil va ser oberta el 2/6/1957 per Alberto Rabadá «Edil» i Ángel López «Cintero», i porta el nom d’Edil en referència al sobrenom amb que es coneixia a Alberto Rabadá. Fa uns anys va ser retroequipada amb bolts…
Oberta els dies 3 i 4 d’agost de 1958 per Ernesto Navarro, Roberto Ligorred i Luis Lázaro. Està dedicada al coronel Luis Villar…
Oberta el 12/6/1972 per Jesús Ascaso i Pedro Expósito, i fa uns anys va ser reequipada amb parabolts pels mateixos oberturistes. La via va ser oberta en record de Miguel Lisbona…
La via de los Diedros ha passat a la història per ser la primera que van obrir junts Alberto Rabadá «Edil» i Ernesto Navarro, concretament el 2 de maig de 1959. El nom de l’agulla és en referència a Don Justo Garasa, un veí de Riglos molt apreciat…
La via Serón-Millán va ser oberta en un únic atac els dies 20, 21 i 22 de juny de 1957 per Juan José Díaz, Rafael Montaner, Ángel López «Cintero» i Alberto Rabadá «Edil», tots ells membres del G.E.M.A. (Grupo de Escalada de Montañeros de Aragón). La via la van dedicar als seus mestres d’escalada: Ángel Serón i Fernando Millán, una emblemàtica cordada aragonesa…
Oberta a l’agost de 1964 per Ursi Abajo i José Peralta, en el seu moment va ser una de les vies més exigents de Riglos. L’artífex principal de l’obertura és Ursi, que va anar obrint la via amb diferents companys…
Oberta l’any 1970 per Rafael Fuertes “Rafita” i Jesús Faguas, i restaurada al 2019. Aquesta va ser la tercera via que es va obrir al Circo de Verano, anteriorment només hi havia la Ursi (1961) i la de Verano (1964)…
La via del Silencio havia estat començada per Jesús Gálvez i Antonio Oliver, i va ser acabada l’any 1981 per Antonio G. Picazo i Enric Lucas. Bona part de la primera tirada és comuna amb la Quinta Chimenea, però després la via Del Silencio se’n va pel pany de la dreta…