La via Gustau-Reniu va ser oberta el 1/3/1970 per Gustau Comas i Jesús Reniu, membres de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró. Ha estat tota una descoberta del Mateu, ja que aquesta via apareix mal ressenyada a totes les guies…
La via Archs-Freixas va ser oberta el 30/6/1973 per Santi Archs i Joan Freixas. El recorregut original al segon llarg feia un descarat flanqueig a esquerres cercant les debilitats de la paret, però posteriorment els mateixos oberturistes la van redreçar…
Oberta el 13/11/1927 per Lluís Estasen i amics, que d’aquesta forma assolien per primer cop els 1.098m de l’agulla més elevada de tota la regió d’Agulles…
Eclipsi de mar va ser oberta el 26/9/1992 per Josep Fatjó i Bernat Soto. Es una via molt agradable, amb bona roca i ràpida, que transcorre immediatament a l’esquerra de l’Aresta Brucs…
Oberta el 5/10/1958 per Enric Lamarca, Maria Puig i Eduard Auqué. Dues setmanes més tard, la cordada formada per Joan Cerdà i Jordi Riera van obrir la Xemeneia al Pingüí…
Oberta el 1/6/1985 per B. Goode, Lolo i Jato, i parcialment reequipada al 1999. Es un itinerari força sinuós que transcorre pel vessant est del Cap de Guerrer. El tram més exigent es troba a meitat del tercer llarg…
La via Om Mani Padme Hum va ser oberta el 9/6/2002 per Gustavo Máñez “Kush” i Paco Mármol. La història d’aquesta obertura va començar al 1983 quan estaven escalant l’Aresta Brucs i quan estaven a la primera reunió, per error van sortir per la dreta de la bauma…
Oberta el 28/9/1958 pels germans Jaume i Joan Cerdà. En el seu moment va ser tota una gesta de l’escalada montserratina, una via ben exigent oberta en un estil impecable. Actualment hi ha algunes expansions afegides al primer llarg…
Oberta el 18/2/1962 per Ton Bahí, Jordi Cirera i els germans Manel i Emili Martínez, membres del CECB (Centre Excursionista de la Comarca del Bages) de Manresa. És una via curta però ben espectacular, ja que cal fer un pas de gegant…
El Dauet és una agulla ben petita, però que ofereix diverses vies ben interessants gràcies a la seva verticalitat i qualitat de roca. Destaca sobretot l’emblemàtica via normal, un petit itinerari que anys enrere era molt temut per la seva alta exposició i resultava tot un repte per obtenir el “graduat” d’escalador montserratí…