Oberta el 30/05/1965 per Josep M. Anglada i Joan Cerdà. L’itinerari ressegueix una vertiginosa línia pel bell mig del Frare Gros, una joia de via acrobàtica ideal per gaudir de la més absoluta verticalitat…
La SAME o Audet-Herrero va ser oberta al 1975 per Benjamí Audet i Ricard Herrero. Al 2016 ha estat retroequipada i és un bon exemple del que mai s’hauria de fer: afegir més expansions de les que hi havien inicialment, pintar les expansions (i la roca) de color vermell, i acabar de gastar tot l’esprai pintant de vermell els arbres…
La Lusilla va ser oberta l’any 1970 per Miquel Lusilla, Jordi Mur, Joan Martí i Manel Martín. Inicialment la van graduar com a VI/A3, però actualment es considera més aviat V+/A2, i ha estat alliberada amb un grau de 7a+. La via es troba restaurada amb parabolts, però segueix sent una via austera, amb molta autoprotecció i roca a controlar. L’itinerari ressegueix una magnífica línia, i és ideal per gaudir …
La Normal a la Maranya va ser oberta l’any 1946 per Josep Estorach, Francesc Estorach, Maria Estorach i Joaquim Xalmet. Algun dia valdria la pena fer un recull de vies injustament oblidades…
L’Esperó Màgic va ser obert l’any 1982 per Víctor Viciana i Emma Mora, aprofitant amb intel·ligència l’espai a l’esquerra de la Cerdà-Pokorski, i van obrir una preciositat de via, molt recomanable i ideal per gaudir de la ombra en una tarda d’estiu, ja que s’hi està a la glòria! Les assegurances estan força espaiades, sort que la roca és boníssima i el recorregut molt lògic, l’únic punt a vigilar és …
Bavària va ser oberta l’any 1999 per Xavi Vidal i Verena Masius, i el nom és en referència a que l’oberturista Verena va néixer a la regió alemanya de Baviera o Bavaria (en alemany Bayern). La via s’enfila a l’Agulla Salvat-Papasseit (també anomenada Cua del Bacallà), i és una excusa perfecta per enllaçar amb la Normal del Bacallà i gaudir de la seva esmolada aresta. La Bavària és una via …
La normal al Broc del Setrill va ser oberta el 25/07/1944 per Josep Estorach, Lluis Cortès i Baltasar González. Aquesta agulla abans l’anomenaven Dit de la Partió…
L’Anglada-Eli va ser oberta el 7/10/1962 per Josep M. Anglada i Eli Vergés, i probablement és de les vies amb l’aproximació més llarga de tot Montserrat, i és que per arribar-hi cal fer una bona excursió… Però, tot i això, és un itinerari del tot recomanable, en un entorn ben maco i amb bon ambient. La via es troba molt poc equipada i hi ha algun tram de força metres …
La Pacho-Hidalgo va ser oberta l’any 2000 per David Hidalgo i Paco Sánchez. Es una vieta ben recomanable a la Pastereta, que ens permetrà gaudir d’un roca increïble i un interessant flanqueig a la segona tirada que també val la pena. Especialment a la tercera tirada la roca és una delícia, podrem gaudir d’aquella sensació d’agafar un còdol tant espectacularment bo, amb aquell peculiar tacte aspre, que realment sap greu …
La Petit Four va ser oberta l’any 2011 pel Joan Asín en solitari. Aquest nom francès fa referència a petits pastissos en miniatura, que per la seva petita mida es poden menjar d’una sola mossegada. Doncs bé, fent honor al seu nom, aquesta via ens permet gaudir de la magnífica roca del vessant est de la Pastereta, la llàstima és que es fa curta, però la podem combinar amb alguna …