Inici EscaladesMontserratEcos Original o Estorach al Faraó (Montserrat)

Original o Estorach al Faraó (Montserrat)

per admin

La via Original al Faraó va ser oberta per Francesc Estorach com a cap de corda, en companyia de Francesc Esquerda i Xavier Salvador. Això va ser l’any 1947, i aleshores el Faraó o Agulla del Mig (com l’anomenaven en aquell temps) encara no havia estat conquerit. El Faraó té 2 fissures pel vessant est, i aquests són clarament els punts febles de l’agulla. La primera fissura que et trobes és desplomada i té un tram entretingut d’equipar, mentres que més enllà hi ha un diedre força més assequible. Tal com expliquen a la crònica, van estudiar les possibilitats, i quina van triar? Doncs lògicament la més difícil!   hahaha

El cas és que Estorach, Esquerda i Salvador van triar la fissura desplomada, deixant de banda l’altre diedre, per on Torras i Nubiola van obrir la seva via 4 anys més tard. Els primers metres de la Original són els més exigents, on probablement van fer un pas d’esqueneta, un recurs molt habitual en aquella època. La via té un magnífic sabor clàssic, ja que es troba completament desequipada, exactament igual com aquests intrèpids escaladors la van trobar fa ara 73 anys! La primera tirada és només una grimpada, i hem aprofitat la reunió d’una via moderna. La segona tirada és molt maca i no hem necessitat pitonar, amb flotants es passa bé.

Orientació:  Est

Aproximació:  Deixem el cotxe a l’aparcament de Can Jorba (enllaç a Google Maps), o al restaurant de la Vinya Nova (enllaç a Google Maps). Anem fins a Can Jorba, seguim uns 500 metres en direcció oest i prenem el corriol del Torrent de la Coma de’n Pastor, que ens porta directes al Faraó. Hem de vorejar el Faraó per la dreta i pujar fins al collet on comença la via.

Material:  12 cintes, friends fins al Cam #3, tascons, tricams, 2 bagues i estreps

Descens:  Ràpel d’uns 15 m cap a l’est i desgrimpem amb compte fins al collet (o ràpel d’uns 40 m des d’una instal·lació). Desfem el camí d’aproximació.

Cordada:  Carles Llovet, Jordi Ceballos

També et pot interessar