La via Busquets-Iglesias va ser oberta l’any 1968 per Jordi Busquets i Albert Iglesias. Es una via ràpida, amb bona roca i que es manté amb l’equipament original. Els dos primers llargs es poden enllaçar sense problema, i resulta un llarg en lliure molt agradable on trobem algun burí…
L’Estorach al Cap del Camell de Sant Jeroni va ser oberta l’any 1945 pels germans Josep Estorach, Francesc Estorach i Maria Estorach, i amb aquesta via hem aconseguit amb el Carles Llovet acabar la col·lecció Estorach, que es correspon amb les 18 obertures de Josep Estorach, que és qui acostumava a anar de primer…
Passage pour l’impossible va ser oberta l’any 1990 per Armand Ballart, César Pérez Hurtado i Laurent Sarthe. Es una via molt guapa, però molt més obligada del que esperàvem trobar, i ho hem hagut de donar tot per aconseguir sortir per dalt…
La via Mompart (sovint escrita erròniament com Montpart) a la Miranda de les Boïgues va ser oberta el 15/5/1960 per Albert Mompart «Mompy», Camelia Roperto i Jordi Mayol…
La Intrèpida Sirena va ser oberta l’any 2010 per Xeve Feliu i Isaac Royo, membres de la Secció de Muntanya del CER L’Escala. La via es troba a la Punta Ventosa, tot i que algunes ressenyes la ubiquen erròniament a la Punta Milà (que es troba més al nord). Es una via preciosa, amb roca excel·lent, bones preses i escalada molt atlètica…
Oberta el 10/09/1992 per Joan Armengol i Amadeu Pagès. Un ‘matalot’ ho podríem definir com una persona corpulenta però una mica ‘curta de gambals’…
Oberta l’any 1997 pels germans Albert i Oscar Masó, i és l’únic itinerari del vessant oest de la Roca del Salt dels Cavalls. El nom de la via està dedicat a tots els membres del Grup Cavall Bernat…
La Normal al Salt dels Cavalls va ser oberta el 23/11/1923 per Isidre Suana, Josep Tintoré, Joan Mangot i Josep Abelló. Aquesta via també es coneix com «El sifó», ja que els oberturistes hi van accedir despenjant-se des de la cinglera…
L’Anglada-Cerdà a la Punta Miladones va ser oberta l’any 1970 per Josep M. Anglada i Joan Cerdà, i és una bona via d’aventura en un entorn magnífic. La via es troba molt poc equipada i, fins i tot, haurem d’equipar diverses reunions. La roca té un tacte excel·lent i l’ambient és de primera!
Vilanova Jove va ser oberta l’any 2003 per Joan Garcia i Pablo Vázquez. Es tracta d’una via completament equipada de caire esportiu, ràpida i amb roca excel·lent. Aquesta ens ha agradat més que la veïna «La Mel de la Selva», sobretot per la darrera tirada, que és boníssima…