Diverses cordades havien intentat obrir aquesta línia, però només havien aconseguit arribar a la característica gruta de la quarta reunió. L’obertura de la via sencera va tenir lloc els dies 22 i 23 de maig de 1981 per Antonio G. Picazo, Miguel Muñoz i César Romero…
El Petit Diedre va ser obert l’any 1980 pel Fredi Parera i Francesc Dalmases. La via es troba molt poc equipada, però es protegeix perfectament amb flotants. Es una via molt recomanable com a primera presa de contacte amb la Paret de Catalunya…
La Miramunda va ser oberta l’any 2005 pel Jaume Clotet “Paca” en solitari. M’ha semblat una via ben trobada, on es barregen tirades xules amb altres de transició…
El van batejar inicialment com a “Grand Diedre”, i va ser obert els dies 21 i 22 juny de 1978 pels francesos Louis Audoubert i Marc Galy. Aquesta és una de les grans clàssiques de la Paret de Catalunya, una via imprescindible!
La GEDE va ser la primera via de la Paret de Catalunya, oberta l’any 1970 per Josep Paytubí, Jordi Matas i Miquel Lusilla. Posteriorment, l’any 1979, Joan Badia, Josep Casanovas i Josep E. Paül van obrir l’Entrada Directa…
Els 4 primers llargs havien estat oberts per una cordada liderada per Rainier Munsch “Bunny”, que a la R4 van abandonar perquè no portaven material de bivac. Però abans de que poguessin tornar per acabar-la, se’ls va avançar una cordada d’escaladors de Grenoble formada per G. Dubouloz i O. Schulz…
Oberta el 6/5/1979 per Josep E. Paül i Josep Lalueza. Es tracta d’una via força salvatge, molt poc equipada, amb bona roca, i on cal anar amb compte per encertar l’itinerari a les primeres tirades, ja que les diferents ressenyes que corren per la xarxa no acaben de coincidir…