Nazgul va ser oberta l’any 1981 per Antonio G. Picazo, Miguel Muñoz i César Romero. Enfrontar-se a una via de Montrebei sempre dóna un cert respecte, i que la via s’anomeni Nazgul, com els espectres diabòlics de Tolkien, la veritat és que no ajuda precisament a començar relaxat…
La via ens ha agradat molt, té alguns trams ben guapos, com la formidable segona tirada, o el curiós túnel que has de travessar a la quarta tirada. La via té una mica de tot: excel·lents fissures, diedres, alguna placa, canals herboses, artifo, i un bon grapat de xemeneies de tots els tipus (estretes, mitjanes i amples). La via està poc equipada però no cal pitonar. Roca en general sanejada, però amb trams a controlar.
A nivell de dificultat/exigència ens ha semblat comparable al Diedre Audoubert, tot i que l’Audoubert és molt més elegant i surts més satisfet. A la Nazgul amb tantes xemeneies acabes baldat i amb terra dins la roba, és una via més de batalla.
Orientació
Sud-oest
Aproximació
Un cop a Àger, prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, prenem una pista a l’esquerra (indicació Castell de Sant Llorenç) i anem seguint la pista fins al Prat de Sant Llorenç (enllaç a Google Maps).
Prenem el corriol que avança paral·lel a les parets i el seguim una estona. Quan estem a l’alçada de la via, sortim del corriol principal i enfilem directes cap a la paret (fites). En arribar a la base de la paret, fem una grimpada i després flanquegem uns 90 metres (millor encordats) fins a peu de via. L’inici de la primera tirada és comú amb el Diedre Audoubert.
Material
15 cintes, fissurers, 2 jocs de friends fins al Camalot #3 i un #4
Descens
Anem resseguint el llom de la paret en direcció sud. Quan trobem dues fites molt juntes deixem la pista, i de seguida arribem a una fita gegant que ens indica el camí de baixada al Prat de Sant Llorenç.
Cordada
Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Enllaços
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.