La Drac Queen va ser oberta al 2004 per Jaume Clotet “Paca” i Oscar Masó, i té la peculiaritat que és la via més llarga de la Cova del Drac. L’equipament és una mica auster, amb algunes pitonisses i pitons casolans recargolats que no acaben de donar gaire confiança, així que millor pujar concentrat per no posar a prova la seva solidesa. Tot i que ja hi han passat diverses …
* Per a col·leccionistes
El retorn del Sioux va ser oberta l’any 2007 pel Joan Vidal “Indi” en solitari, i es pot combinar perfectament amb la Dels Rodríguez a la Peluda. Als darrers metres hi ha molta pedra solta, qui estigui assegurant a baix és aconsellable que s’aparti de la vertical per evitar rebre una pedrada. Tal com explica en Joan Vidal, el nom de la via està dedicat al primer cop que el …
La Renom-Madriles va ser oberta l’any 1974 per Enric Renom i Antonio González “Madriles”, i és una de les primeres vies obertes als Plecs del Llibre de Sant Llorenç del Munt. La via està molt poc equipada, només hi ha uns tacs al començament i 3 spits a la reunió intermèdia…
La via Cavallistes va ser oberta l’any 1998 per Carles Giralt i Roger Romagosa. Aquesta via ens ha fet recordar la cèlebre frase de George Livanos, on deia “No hi ha roques descompostes, sinó alpinistes inexperts”, una frase ben contundent. Una bona escola on practicar l’escalada en roca dubtosa és Sant Llorenç del Munt, on el fràgil conglomerat ens permetrà aprendre a progressar triant les preses més fermes i pujar amb …
La normal al Broc del Setrill va ser oberta el 25/07/1944 per Josep Estorach, Lluis Cortès i Baltasar González. Aquesta agulla abans l’anomenaven Dit de la Partió…
Azul és una via oberta al 2005 per Jordi Marmolejo i Silvia Ramírez, en un lloc molt solitari a prop del poble abandonat de Rúbies. La via segueix una línia atrevida i elegant, pel bell mig del pany de paret més vertical. La roca en general és molt bona, excepte a les dues darreres tirades on hi ha trams de roca a controlar (sobretot compte a la darrera tirada). L’equipament …
La Infinity va ser oberta l’any 2009 pels germans Albert i Oscar Masó, és una Aresta Brucs en un lloc especialment tranquil. La via és interessant, força mantinguda i amb molt bona roca. Potser ha estat pel dia fred i humit, però a la segona tirada hi ha un tram d’adherència que hem hagut d’acabar solucionant amb un pas d’estrep. A la via hi ha moltes xapes que belluguen, caldria …
La Normal al Bitllot va ser oberta l’any 1947 per Josep Estorach i Joaquim Xalmet. Pensàvem que la via estaria en el seu estat original, així que anàvem a la idea de fer un pas d’esqueneta o pitonar algun pas, però algun repetidor va posar burins al tram d’A1, i ara la via ha perdut pràcticament tota dificultat. Orientació Nord-oest Aproximació Des de Can Maçana anem fins al Refugi Vicenç …
L’Agulla del Mal Pas va ser oberta l’any 1948 per Josep Estorach i Francesc Esquerda. Es una via que de ben segur ha rebut molt poques visites, i és que està totalment neta d’equipament, té un muret d’uns 4 metres de 6a sense protecció, seguit d’un diedre de roca horrorosa i per acabar, un ràpel d’una savina que belluga. En conjunt resulta una combinació força explosiva! Els oberturistes segurament van …
La normal a l’Agulla de la Tempestat va ser oberta el 19/07/1947 per Josep Estorach, Francesc Estorach, Joaquim Xalmet, Francesc Esquerda i Francesc Salla. L’agulla s’anomena així perquè a la darrera tirada van pillar una espectacular tempesta, però tot i així van aconseguir fer cim, una ascensió històrica ben interessant. La via es troba desequipada, excepte les reunions, on hi ha alguns burins. La primera reunió és una mica precària …
