Oberta al 1998 per Jordi Romeu, Pep Vila, Josep Mª Parareda, Josep Martí i Gerard Peix. És una de les grans clàssiques de la Dent de Rossell, una via molt recomanable on totes les tirades són ben maques. La roca és boníssima, la via és atlètica i força mantinguda. Les expansions estan en perfecte estat, però la majoria de pitons són força antics (alguns pitons que indica el Luichy no …
Terra Lliure va ser oberta l’any 1994 per Jordi Marmolejo i David Garcia. Aquesta és d’aquelles vies en que per accedir a peu de via s’ha de rapelar i té el seu punt, no acabes d’estar tranquil fins que arribes a dalt! Es una bona via d’auto-protecció, a la poc concorreguda Paret de les Gralles de la Serra Carbonera. M’ha semblat una via ben recomanable i força mantinguda en les …
L’Anglada-Cerdà va començar a ser oberta l’any 1959 per Josep M. Anglada i Xavier Ylla, però l’obertura va quedar a mitges fins que l’any 1965 en Josep M. Anglada i Joan Cerdà la van acabar. Es una de les grans clàssiques del Cadí juntament amb la veïna Cerdà-Pokorski…
La Puigarnau-Espunyes va ser oberta l’any 2001 per Josep Moragas, Ramon Majó, Francesc Garcia, Joan Frontera i Enric Sales. El nom de la via és en homenatge a Francesc Puigarnau i Celdoni Espunyes…
Oberta el 12/10/1943 per Josep Maria Tarragó, Joan Mas i Pere Bosquets, membres de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP). Ens ha semblat una magnífica via injustament oblidada…
La normal a la Porra va ser oberta l’any 1942 pels germans Jordi Panyella “Pany” i Joan Panyella, Jordi Ferrera i Raimon Estrems, i és una de les grans clàssiques dels Flautats. La via segueix un recorregut ple de lògica, i la roca en general és molt bona…
Oberta l’any 2000 pels germans Albert i Oscar Masó. És una via molt ben trobada i recomanable, equipada només amb un pitó i un spit, però es pot protegir prou bé…
Oberta el 25/05/1941 per Ernest Mallafré, Francesc Blasi i Emili Lincoln. És una via històrica ben maca, que comença al vessant est per l’interior del pont entre la Nansa i el Gerro…
a via De La Marxa va ser oberta l’any 1979 per Manel Solís i Josep Anton Muñoz. Una bona via d’auto-protecció, on és recomanable entrar per la DJ Faust i així l’allarguem…
L’Esperó del Vent va ser obert al 1990 per J. Figueras i A. Macià, trepitjant en bona part l’Aresta Brucs que havia estat oberta al 1985 per Armand Ballart, Jordi Verdaguer “Pastelero” i Maribel Lizarán…