La Wild Planet va ser oberta l’any 1981 resseguint el característic diedre central de la Roca dels Arcs i ben aviat es va convertir en una de les vies reines de la paret. D’alguna manera podríem dir que la via ha acompanyat a Pep Masip…
Sang de Crack va ser oberta l’any 1989 per Xavi Metal, Oriol Pié i Albert Ibáñez, i té la merescuda fama de ser una de les millors vies de fissures del Congost de Collegats…
La Còsmica a la Paret de Diables va ser oberta al 1978 per Joan Carles Griso “Grisu” i Miquel Arcarons de l’AGRUECC. La via va ser oberta en 3 atacs (dos d’ells amb bivac), i en un d’ells també hi va participar en Jose Manuel González. Els oberturistes portaven un sac ple de tacs de fusta…
Els primers llargs de la Valentín Casanovas a la Paret de l’Aeri van ser oberts per Emili Gil i Xavi Pérez Gil, però van marxar a una expedició i mentrestant va ser finalitzada al setembre de 1976 per José Rodríguez “Rodri” i Antonio Garcia Picazo, que només tenien 19 anys…
La K.R.T. es troba a la Roca Dreta de les Valls (Ports de Beseit), i va ser oberta al 1987 per Kildo Carreté, el seu fill (Josep Carreté) i Josep Casanovas. Aquesta va ser la primera via de la Roca Dreta, i el nom de K.R.T. és en referència a Kildo Carreté…
L’Anglada-Robbins es troba al Pedraforca, i va ser oberta el 25/5/1966 per Josep M. Anglada i Royal Robbins. Inicialment anaven a repetir el Gran Diedre, però quan en Royal Robbins va veure la línia i es va assabentar que encara estava per obrir…
La Cerdà-Vergés va ser oberta el 24/6/1966 per Joan Cerdà i Daniel Vergés. Es una via de només 4 llargs que s’utilitza sovint com entrada per les vies que comencen a la cornisa penjada del sector central del Calderer. El segon llarg original arriba a un punt on cal fer un petit ràpel; enlloc d’això s’acostuma a fer la variant directa…
L’Spigolo Sud a l’Agulla Petita d’Ansabère va ser obert al 1967 i és l’obra culminant de Raymond Despiau, gran escalador pirinenc que va perdre la vida…
La cara Oest al Grand Quayrat (també coneguda com a via Ravier) és una magnífica escalada d’alta muntanya, que ens permet pujar a aquest cim de 3.060 metres. El tram inferior va ser obert per Jean i Pierre Ravier al 1955, mentre que el tram superior…
L’Esperó del Vent es troba a la Paret de la Font Freda, i va ser obert l’any 1983 per Juan Tomás i Eric Promio, amb la col·laboració de Quique Couso “Messner” i Francesc Minguillón “Peki”. La via es troba en algun dels reculls de les millors vies de Catalunya i realment s’ho mereix…