L’Spigolo Sud a l’Agulla Petita d’Ansabère va ser obert al 1967 i és l’obra culminant de Raymond Despiau, gran escalador pirinenc que va perdre la vida…
**** Imprescindible
La cara Oest al Grand Quayrat (també coneguda com a via Ravier) és una magnífica escalada d’alta muntanya, que ens permet pujar a aquest cim de 3.060 metres. El tram inferior va ser obert per Jean i Pierre Ravier al 1955, mentre que el tram superior…
L’Esperó del Vent es troba a la Paret de la Font Freda, i va ser obert l’any 1983 per Juan Tomás i Eric Promio, amb la col·laboració de Quique Couso “Messner” i Francesc Minguillón “Peki”. La via es troba en algun dels reculls de les millors vies de Catalunya i realment s’ho mereix…
La Justel-Hita-Picazo es troba a la Torre de Lleida (Esplovins), i va ser oberta l’any 2002 per Angel Justel, David Hita i Antonio G. Picazo. De fet, tots els primers llargs els havia obert l’Antonio prèviament, i va convidar al David i Angel per acabar-la. Es una via molt llarga (al voltant d’uns 650 metres), variada, sostinguda i força equipada, un itinerari del tot recomanable…
La Rosa d’Abril va ser oberta per Armand Ballart i Ricard Darder al 1999. Es tracta sens dubte d’una de les millors vies del Serrat de les Garrigoses, un recorregut exigent on destaquen especialment el segon, tercer i últim llargs, que són brutals!
La SAME a l’Agulla del Senglar va ser oberta l’any 1982 per Jordi Calabuig, Ferran Navarro, Toni Capdet, Jordi Cid, Pep Caballé, Ismael Monsoni, Santi Llop i Raimon Carreras, tots ells de la SAME (Secció d’Alta Muntanya i Escalada) de l’UEC…
La via Privilegi es troba al Serrat dels Monjos, va ser oberta al 1992 pel Koki Gassiot i Sergi Parcerisas, i aquell mateix any el gran Fredi Parera en solitari va obrir la Sortida Directa, que ataca el sostre de la manera més arrogant possible, és a dir, ben bé pel dret! L’any passat amb el Carles vam fer la Privilegi i, si la sortida original ja ens va agradar, …
La Barrufets a la Palangana va ser oberta al 1979 per Remi Brescó, Albert Gómez i Pere Roca. Tal com acostuma a passar amb les vies dels Barrufets, és un itinerari exigent on no regalen cap llarg. Es tracta d’una via poc domesticada, vertical i mantinguda, on destaquen el segon i quart llargs, que són magnífics…
Oberta a l’agost de 1969 per Kiku Mestres i Pep Lleonart. A l’any següent hi van tornar els mateixos oberturistes i van fer la travessa cap a l’Agulla Xica i la Segona Torre de Bassiero…
La primera ascensió a la Cadireta va ser amb l’ajuda d’un llarg tronc que feia de pont amb la Foradada, a càrrec de Joan Panyella i Enric Torres el 27/6/1942. La segona ascensió va ser el 28/10/1945 per Josep Ferrer, Josep Barberà i Francesc Farrés, que van obrir una via d’artificial amb pitonisses de fissura des del collet (actualment encara podem veure algunes d’aquestes pitonisses quan rapelem des del cim). …