La Delfos va ser oberta l’any 1982 per Jesús Gálvez i Santi Llop, i no té cap expansió en els seus 400 metres. La via segueix un traçat molt lògic per evitar les principals dificultats d’aquest pany de paret, i ho aconsegueix amb unes dificultats força homogènies que no superen el 6a. La via es troba molt poc equipada, però es deixa protegir bé i el recorregut és força lògic. …
L’Anglada-Cerdà va ser oberta l’any 1965 per Josep M. Anglada i Joan Cerdà. L’itinerari ressegueix una vertiginosa línia pel bell mig del Frare Gros, una joia de via acrobàtica ideal per gaudir de la més absoluta verticalitat. La via es troba força equipada i va ser restaurada pel Pelut, amb el que la majoria d’expansions es troben en perfecte estat, només ens penjarem de burins vells de tant en tant. …
La sud-est Clàssica va ser oberta l’any 1953 per Jean Ravier i André Armengaud, i és una de les grans clàssiques del Midi d’Ossau, una via del tot recomanable com a primera presa de contacte a la zona. La via té un recorregut molt lògic, fàcil de seguir, i la roca és sorprenentment adherent. En tota la via no hi ha cap expansió, només hi trobem pitons, així que es …
L’Esperó Màgic va ser obert l’any 1982 per Víctor Viciana i Emma Mora, aprofitant amb intel·ligència l’espai a l’esquerra de la Cerdà-Pokorski, i van obrir una preciositat de via, molt recomanable i ideal per gaudir de la ombra en una tarda d’estiu, ja que s’hi està a la glòria! Les assegurances estan força espaiades, sort que la roca és boníssima i el recorregut molt lògic, l’únic punt a vigilar és …
Actualització 2021: Han instal·lat una reixa de protecció a la paret, i aquesta via ja no es pot escalar. La Barreiros va ser oberta l’any 2008 per José Castanera “Tamarite” en solitari, i al 2011 en Jordi Marmolejo i David Garcia van allargar-la amb l’entrada directa Massey-Ferguson. En conjunt són un total de 125 m repartits en 7 tirades curtes però contundents! La roca és excel·lent i l’equipament impecable, hi …
La Nord Original va ser oberta l’any 1936 pels sabadellencs Angel Graner, Alexandre Camps i Josep Calvet. Va ser tota una gesta tenint en compte els rudimentaris materials de l’època i els limitats coneixements tècnics: escalaven sense fer reunions, sense conèixer res d’escalada artificial, i sense portar tacs de fusta. Es a dir, quatre ferros casolans, un pebrots descomunals i amunt! Una escalada sorprenent, tenint en compte que la roca …
El Desliz va ser oberta en dues tandes: la part superior a l’any 2013 per Ferran Rodríguez, Sidarta Gallego i Luis Alfonso “Luichy”, i la part inferior al 2016 per Ferran Rodríguez i Luis Alfonso “Luichy”. Ha estat un dia molt especial, en que hem compartit amb el Kim Gil la seva via 100 a Montrebei. La via consta de dues parts amb un caire totalment diferent: la part inferior …
Diverses cordades havien intentat obrir aquesta línia, però només havien aconseguit arribar a la característica gruta de la quarta reunió. L’obertura de la via sencera va tenir lloc els dies 22 i 23 de maig de 1981 per Antonio G. Picazo, Miguel Muñoz i César Romero…
El Diedre nord-est a l’Agulla Gran d’Ansabère va ser obert els dies 12 i 13 d’agost de 1954 per Jean Ravier, Pierre Ravier i Guy Santamaria. Es una gran via pirenaica, en un entorn majestuós, i que merescudament està inclosa a la selecció de millors vies del Pirineu del Bellefon…
La via que actualment coneixem com a Ravier, en realitat va ser batejada com a Original, ja que va ser la primera via del Tozal de Mallo. Va ser oberta els dies 20-21 d’abril de 1957 per una cordada de 5 escaladors francesos formada per Jean Ravier, Noël Blotti, Claude Dufourmantelle, Claude Jaccoux i Marcel Kahn…