L’Esperó del Vent es troba a la Paret de la Font Freda, i va ser obert l’any 1983 per Juan Tomás i Eric Promio, amb la col·laboració de Quique Couso “Messner” i Francesc Minguillón “Peki”. La via es troba en algun dels reculls de les millors vies de Catalunya i realment s’ho mereix, és una via amb un caire d’aventura molt ben trobada, amb alguns trams sorprenents, molt poc equipada, i que et deixa amb molt bones sensacions.
La via va ser oberta en 3 atacs:
- Dia 1: Participen Quique Couso i Eric Promio, i obren els 3 primers llargs.
- Dia 2: Participen Juan Tomás i Eric Promio, i obren els llargs 4 i 5.
- Dia 3: Atac final en que participen Francesc Minguillón, Juan Tomás i Eric Promio. Va ser un dia molt ventós (d’aquí el nom de la via), en que van aconseguir sortir per dalt. Segons explica l’Eric, aquest darrer atac va estar ple de sorpreses positives, i és que als llargs finals van anar apareixent fissures que van facilitar molt la progressió (pensaven que haurien de tirar més d’artificial), i van acabar molt més ràpid del que pensaven.
Entre l’aproximació, la via i el retorn, queda un dia complet, millor no anar-hi en un dia curt si no es coneix la zona. Fa anys s’accedia a la Font Freda des de la Font de les Bagasses, però actualment resulta força més curt anar per dalt seguint la pista del Cap del Ras fins al final.
Orientació
Sud
Aproximació
Des d’Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, agafem una pista on hi ha un senyal cap al Refugi de Colobor, i de seguida prenem un trencall cap a l’esquerra (a la dreta aniríem a Colobor). Passem de llarg les parets del Cap del Ras, i seguim la pista alguns quilòmetres en lleuger descens fins a un revolt tancat on aparquem, a la coordenada N 42º 1.905′ E 0º 51.585′ (enllaç a Google Maps).
Prenem un corriol una mica indefinit que principalment va flanquejant amb algun lleuger tram de baixada (compte no baixar més del compte o segurament ens tocarà remuntar). Després d’un esperó força evident, trobem un plaques tombades on comença la Fissura Obliqua, i una mica més enllà trobem l’inici de l’Esperó del Vent (gravat “EV” a peu de via)
Material
15 cintes, fissurers, 2 bagues, friends fins al Camalot #3. Si anem justos de grau, poden anar bé uns estreps, un ganxo i repetir els friends 0.4 i 0.5
Descens
Anem en direcció oest, i remuntem per una canal a mà dreta. Després anem carena amunt una bona estona fins al Pas de Coscolla, que es troba a la coordenada N 42º 2.199′ E 0º 51.390′ (enllaç a Google Maps). Baixem per la Canal de Coscolla fins arribar a la pista, on girem a mà esquerra i arribem al cotxe.
Cordada
Ferran Hernández i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
