La Còsmica a la Paret de Diables va ser oberta al 1978 per Joan Carles Griso “Grisu” i Miquel Arcarons de l’AGRUECC. La via va ser oberta en 3 atacs (dos d’ells amb bivac), i en un d’ells també hi va participar en Jose Manuel González. Els oberturistes portaven un sac ple de tacs de fusta, ja que en aquella època no tenien friends ni fissurers, i anaven amb cletes. A la seva època va marcar tota una fita, posant el llistó ben alt del que es podia arribar a fer, conjuntament amb la Valentín Casanovas oberta només 2 anys abans.
Hi ha cordades que entren a la via per la Lluís Creus, saltant-se així els 3 primers llargs, que són la part més salvatge del recorregut. Patíem perquè ens donés temps de fer la via en el dia, però ha anat tot rodó i hi hem estat unes 10 hores. Sovint, la via es fa en 2 jornades, fent bivac a la sisena reunió, on hi ha una plataforma on hi caben 2 persones tombades a terra.
La via ens ha agradat molt, però has de tenir clar on et fiques, ja que sobretot els 3 primers llargs estan molt poc domesticats. Després d’aquests llargs inicials venen un parell que són més relaxats i poc obligats (primer una magnífica bavaresa, i després un llarg fàcil on cal superar diversos graons). A continuació la via passa a desplomar a base de bé i progressarem principalment en artificial. Tot aquest tram final desplomat no ofereix gaire problemes, només a destacar l’arribada a l’R6, on hi ha un tram de 6a ben obligat (hi havia un plom, però se’ns ha quedat a les mans).
La via té algun parabolt o spit puntual, però en general està encara amb els burins originals. Nosaltres no hem pitonat, però algun pitó pot ser de molta utilitat, sobretot als 3 primers llargs o per si salta algun pitó de la via.
Després de diversos intents, la via va ser alliberada al 1997 per Kim Santacatalina i Josep Lluís Moreno, amb un grau de 7c+, tota una proesa montserratina.
Orientació
Nord-est. El Sol no hi toca en tot el dia.
Aproximació
Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir. Quan arribem a l’alçada de la Paret de Diables, on el camí s’eixampla (uns metres abans d’una antiga carbonera) trobem un corriol en direcció a la paret. Grimpem un ressalt i arribem a la base de la paret, que flanquegem a l’esquerra. Passem pel peu de la Lluís Creus, baixem una mica, li donem la volta a un petit esperó i la via comença en un diedre evident.
Material
Unes 20-25 cintes, friends fins al Camalot #3, fissurers, 2 xapes recuperables i 3 bagues. Opcionalment guíndola, 3 pitons variats i repetir friends del 0.4 al 2
Descens
Caminant
Cordada
Edgar Tous i Jordi Ceballos
Enllaços
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
