El Gran Diedre al Pedraforca va ser obert el 7/7/1957 per Josep M. Anglada i Francesc Guillamón, membres del Club Muntanyenc Barcelonès (C.M.B). Per obrir la via van emprar 2 cordes de 30 m, 11 clavilles, escàrpies i estreps. La primera ascensió hivernal va tenir lloc el 29/1/1967 a càrrec de Joan Creixams, Enric Franch, Emili Gil i Emili Civís.
Es tracta d’una de les grans clàssiques del Pedraforca, una via evident, amb bona roca i diversos trams ben macos, en conjunt resulta un itinerari del tot recomanable i d’una dificultat assequible.
Hi ha cordades que entren per la Pany o per la Cerdà-Vergés, però en realitat la via té la seva pròpia entrada, que comença a la vertical de l’evident Gran Diedre, però al voltant d’uns 100 m més avall, on hi ha una placa de l’Unió Excursionista de Vic en record de Ramon Riera i Manel Alcubierre, que van morir l’any 1971 quan intentaven el Gran Diedre en hivernal (pel·lícula “Història d’una amistat” d’Estimball Films).
Orientació
Nord
Aproximació
Un cop al Refugi Lluís Estasen (enllaç a Google Maps) no hem d’agafar el camí cap al Verdet, sinó el camí que hi ha a la seva esquerra, que puja cap a la cara nord. Seguint algunes marques arribem a un collet amb una pintada blanca que indica Gat amunt i Estasen a la dreta. Anem amunt cap al Gat i quan estem al peu de via de la Pany, resseguim la paret cap a la dreta per un petit corriol penjat fins arribar a la placa en record d’Alcubierre i Riera, on comença la via.
Material
12 cintes, fissurers, 2 bagues i friends fins al Camalot #3
Descens
Hem baixat per la línia de ràpels de la Pany. Des de la darrera reunió fem un ràpel de gairebé 60 (es pot fraccionar). Una mica més avall fem 2 ràpels seguits (35 i 50), baixem caminant per la canal i finalment fem un darrer ràpel de 50, que ens deixa a l’inici de la Pany.
Cordada
David Codina, Jaume Planell i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
