L’Aresta Brucs a la Proa va ser oberta l’any 1985 per Armand Ballart, Jordi Verdaguer i Maribel Lizarán, seguint un recorregut agosarat on l’únic equipament que van deixar són 2 pitons i els burins de les reunions. Al 1990 uns altres escaladors van obrir l’Esperó del Vent, que la trepitja en 2 trams, afegint xapes on no n’hi havia cap. En el seu moment hi va haver certa polèmica, però el tema va quedar així.
Encara que vagis conscienciat, es fa complicat no caure en la temptació d’anar per on et marquen les xapes. Està clar que sempre hi ha l’opció de passar per allà sense xapar res, però la carn és dèbil i la realitat és que costa molt jugar-te un pinyo innecessàriament, amb el que a efectes pràctics es podria dir que l’Aresta Brucs original va quedar esborrada del mapa.
Tal com es va obrir, la primera tirada tenia molt de mèrit, ja que la placa inicial és ben dreta i després et trobes un diedre desplomat que no té res de fàcil. A part d’això, al intentar resseguir el recorregut original també queden alguns flanquejos ben interessants. Per cert, la primera reunió de l’Aresta Brucs es troba en perfecte estat, així que si es algú es planteja intentar repetir íntegrament l’Aresta Brucs, es pot fer sense problema.
Orientació
Sud
Aproximació
Deixem el cotxe a l’aparcament públic del Bruc, que es troba a N 41º 34.917′ E 1º 46.871′ (enllaç a Google Maps). Prenem la pista fins al Castell i pugem pel Clot del Tambor fins a La Proa. Per accedir a peu de via pugem per la canal Nubiola, que es troba just a l’esquerra de la Tonsura, i està equipada amb graons i algunes cordes fixes.
Material
Friends fins al Camalot #1, fissurers, 4 pitons (3 universals, 1 V mitjana), 14 cintes
Descens
Dos ràpels de 40 m per l’Esperó del Vent i desfem el camí d’aproximació
Cordada
Edgar Tous i Jordi Ceballos
Enllaços
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
