La normal al Lloro és una via històrica que va ser oberta el 28/5/1936 per Josep Costa i Isidre Colell de la Secció Excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, però va ser una ascensió poc ètica, ja que es van aprofitar del tronc que havien posat Josep Garcia “Boix”, Carles Balaguer i Pere Bosquets, que eren 3 companys del seu mateix club que ja portaven 3 jornades treballant en la via i havien aconseguit superar el balmat inicial. Malauradament, quan a la cordada Boix-Balaguer-Bosqueta només els mancava fer l’atac final, en Costa i Colell se’ls van avançar i els van robar la primera ascensió al Lloro.
Anys més tard, al 1945, en Joan Camp i Raimon Estrems van aconseguir la primera escalada al Lloro sense utilitzar cap tronc, una altra fita destacable de la història montserratina.
Es una via molt recomanable, i amb menys artificial del que podria semblar a priori. La via ha estat restaurada l’any 2019.
Orientació
Oest
Aproximació
Des de Can Maçana prenem el GR en direcció al Monestir, un cop passada la Cadireta anem direcció a Coll de Porc, i després prenem el trencall fins al Portell Estret. Un cop allà, només ens queda seguir les marques blaves i de seguida arribem al Lloro.
Material
20 cintes, 2 bagues, friends fins al Camalot #1, tascons/cordinillos per escanyar caps de burí i estreps
Descens
Un ràpel de 50 m. El podem fraccionar fent un primer ràpel curt fins a l’arbre, i així evitar problemes de fregament.
Cordada
Manuel Pérez “Lete” i Jordi Ceballos
Enllaços
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
