Els primers llargs de la GAM de Diables van ser oberts per Manel Cervera, Daniel Vergès i Raúl Martínez, que van arribar just fins abans del sostre característic. La resta de via va ser finalitzada l’any 1970 amb la participació de Xavier Pérez Gil, Salvador Ubach, Remi Brescó, Lluís Costa i Ramón Galí.
Es una via magnífica pel bell mig de la paret de Diables, la roca no està gens polida, dóna molt joc a l’autoprotecció, i la tirada del sostre té un ambient brutal. Un cop superat el sostre, les possibilitats d’abandonament es compliquen força, caldria desescalar el sostre.
Orientació
Est
Aproximació
Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir. Quan arribem a l’alçada de la Paret de Diables, passem de llarg un primer corriol que puja en direcció a la paret i pugem pel segon. Un cop a la base de la paret, grimpem uns metres i accedim al peu d’una placa tombada on comença la via.
Material
20 cintes (sense xapar-ho tot), friends fins al Camalot #3, tricams, 1 xapa recuperable i 2 estreps.
Descens
Un cop dalt del cim de la Paret de Diables, anem al seu extrem sud, fem un parell de petites desgrimpades i prenem el corriol de baixada.
Cordada
Miki Paez, Cisco Figueroa i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
