La Wild Planet va ser oberta l’any 1981 resseguint el característic diedre central de la Roca dels Arcs i ben aviat es va convertir en una de les vies reines de la paret. D’alguna manera podríem dir que la via ha acompanyat a Pep Masip “Nifo” al llarg de la seva vida, i la via ha evolucionat al seu costat, gràcies a l’obertura de diverses variants ben interessants.
De manera resumida, la història és la següent:
- 1979: Pep Masip i Felip Sandiumenge obren els dos primers llargs i un tram del tercer.
- 1981: Pep Masip i Pep Boixadós “Rosso” obren la resta de llargs fins a la reunió 8 i surten per la feixa (sortida original).
- 2008: Pep Masip, Raül de Bràfim i Miquel Puigdomènech restauren la via amb parabolts i aprofiten per obrir una sortida directa de 6c+ fins al cim. En Miquel Puigdomènech allibera la via sencera, amb un grau de 7c+
- 2019: Pep Masip i Xavi Batriu obren la variant “Anem a fer un got” de 7a, on redrecen el recorregut dels llargs 6 i 7.
Ara fa uns 2 anys va petar una expansió del segon llarg perquè es va trencar la roca (encara es pot veure el forat), i hi havia força cordades que s’havien de baixar o fer servir una antena per superar el pas. Teníem dubtes de si algú ho hauria arreglat i arrossegaríem el trepant per a res, però ha resultat que el tema seguia igual, així que hem reposat el parabolt que faltava i la via ja es pot tornar a fer amb normalitat.
La via ens ha encantat, segueix un itinerari molt elegant, amb bona roca i un equipament impecable (que no vol dir que hi hagi moltes xapes, sinó les justes i necessàries). Pensàvem que la roca estaria polida però no és així, en general està tot la mar de bé. Només hem trobat polit el tercer llarg, i deu ser perquè amb els nervis del pèndol tothom s’hi agafa especialment fort! hahaha
Per cert, el nom de la via és en referència al segon disc del grup americà B-52’s, que va ser publicat l’any 1980.
Orientació
Sud
Aproximació
Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, i no té pèrdua ja que en pocs minuts veiem la Roca dels Arcs. Aparquem a alguna de les esplanades que hi ha al costat de la carretera (enllaç a Google Maps). Prenem un camí que travessa el rierol i resseguim la paret fins arribar a l’alçada de la via.
Material
16 cintes, fissurers, friends fins al Camalot #2, una baga i estreps
Descens
Caminant
Cordada
Christian Ruiz, Ricard Montalà i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.