La SAME o Audet-Herrero va ser oberta al 1975 per Benjamí Audet i Ricard Herrero. Al 2016 ha estat retroequipada i és un bon exemple del que mai s’hauria de fer: afegir més expansions de les que hi havien inicialment, pintar les expansions (i la roca) de color vermell, i acabar de gastar tot l’esprai pintant de vermell els arbres…
La Lusilla va ser oberta l’any 1970 per Miquel Lusilla, Jordi Mur, Joan Martí i Manel Martín. Inicialment la van graduar com a VI/A3, però actualment es considera més aviat V+/A2, i ha estat alliberada amb un grau de 7a+. La via es troba restaurada amb parabolts, però segueix sent una via austera, amb molta autoprotecció i roca a controlar. L’itinerari ressegueix una magnífica línia, i és ideal per gaudir …
La Normal a la Maranya va ser oberta l’any 1946 per Josep Estorach, Francesc Estorach, Maria Estorach i Joaquim Xalmet. Algun dia valdria la pena fer un recull de vies injustament oblidades…
Oberta el 2/6/1949 per Emili Navarro, Josep Estorach i Francesc Estorach. La primera ascensió hivernal va tenir lloc el 28/1/1968 a càrrec d’Emili Civís i Genís Roca. De fet, actualment és una via que s’escala principalment a l’hivern, tot i que a l’estiu també és una escalada interessant…
L’Esperó Màgic va ser obert l’any 1982 per Víctor Viciana i Emma Mora, aprofitant amb intel·ligència l’espai a l’esquerra de la Cerdà-Pokorski, i van obrir una preciositat de via, molt recomanable i ideal per gaudir de la ombra en una tarda d’estiu, ja que s’hi està a la glòria! Les assegurances estan força espaiades, sort que la roca és boníssima i el recorregut molt lògic, l’únic punt a vigilar és …
Bavària va ser oberta l’any 1999 per Xavi Vidal i Verena Masius, i el nom és en referència a que l’oberturista Verena va néixer a la regió alemanya de Baviera o Bavaria (en alemany Bayern). La via s’enfila a l’Agulla Salvat-Papasseit (també anomenada Cua del Bacallà), i és una excusa perfecta per enllaçar amb la Normal del Bacallà i gaudir de la seva esmolada aresta. La Bavària és una via …
La normal al Broc del Setrill va ser oberta el 25/07/1944 per Josep Estorach, Lluis Cortès i Baltasar González. Aquesta agulla abans l’anomenaven Dit de la Partió…
L’Anglada-Eli va ser oberta el 7/10/1962 per Josep M. Anglada i Eli Vergés, i probablement és de les vies amb l’aproximació més llarga de tot Montserrat, i és que per arribar-hi cal fer una bona excursió… Però, tot i això, és un itinerari del tot recomanable, en un entorn ben maco i amb bon ambient. La via es troba molt poc equipada i hi ha algun tram de força metres …
La Pacho-Hidalgo va ser oberta l’any 2000 per David Hidalgo i Paco Sánchez. Es una vieta ben recomanable a la Pastereta, que ens permetrà gaudir d’un roca increïble i un interessant flanqueig a la segona tirada que també val la pena. Especialment a la tercera tirada la roca és una delícia, podrem gaudir d’aquella sensació d’agafar un còdol tant espectacularment bo, amb aquell peculiar tacte aspre, que realment sap greu …
A l’abril de 1946 en Jaume Cañellas i Agustí Faus van obrir la Cañellas-Faus, que transcorre per l’evident fissura del vessant nord del Pollegó Inferior. La llàstima és que al arribar a la tercera reunió, van trobar la sortida recte amunt tota mullada i van haver de sortejar aquell tram per la dreta, sortint-se així del recorregut més lògic….