Es una llàstima que no coneguem el nom d’aquesta via, ni tampoc els oberturistes. Hem escalat la via nº 19 del Cavall Bernat segons la web de santllors, que puja entre la Cagalàstics i la Creu Roja, i està equipada amb parabolts. La primera tirada és la més exigent, amb alguns passos obligats de V+/6a. La segona tirada comença amb un tram d’encastament/diedre, fa un flanqueig interessant i acaba sortint …
La Casas-Benito és una variant de la normal, però que va a cercar l’estètic esperó nord-est del Cavall. Es comença amb una grimpada per la via normal fins al replà, on comença realment la Casas-Benito. Després superem l’esperó amb un tram de Ae/V fins arribar a un altre replà on opcionalment podem fer reunió. La placa de la darrera tirada té uns primers metres ben drets, és el tram clau …
La via Cagalàstics va ser oberta el 1/6/1991 per Joan Armengol en solitari, i és una vieta molt ben trobada just a la dreta de la Canal Sud-Oest. Es un recorregut obert amb molta vista ja que l’equipament no regala res, t’obligar a escalar de principi a final. Es de les vies que més he gaudit del Cavall Bernat…
La López-Roca va ser oberta el 1/6/1981 per Manuel López “Manolo 1º el Grande” i Jareño Roca, i es troba just a l’esquerra de la via normal. El primer llarg és una placa tota equipada, mentre que el segon és d’un caire molt diferent, cal superar un petit desplom i després hi ha un tram d’autoprotecció fins al cim…
La via Josep Barberà va ser oberta per Ricard Darder i Carles Giralt l’any 2004, en record a Josep Barberà i Suqué, gran difusor de l’excursionisme i escalada a Catalunya amb la publicació de llibres com “Montserrat Pam a Pam”, “Sant Llorenç Pam a Pam” i “Història d’una Pedra”. L’any 1978 va fundar el Grup Cavall Bernat….
Entre els anys 1972-1973, Carles Rovira i Francesc Sorolla (fill d’Andreu Sorolla) van obrir 4 vies a Sant Llorenç que van anomenar Negrona, totes elles amb fama de força exigents. La Negrona al Cavall Bernat és una via molt poc repetida, i és que té una primera tirada exigent i exposada…
El Cavall Bernat de Sant Llorenç va ser conquerit l’any 1911, i la segona via va ser la Olivella-Monistrol, també coneguda com a CES. Aquesta via té un recorregut insòlit travessant una foradada, però sorprenentment avui en dia és una via completament oblidada. Una vegada arribats a la primera reunió, el Carles Olivella i Josep Monistrol tenien intenció de seguir recte amunt per un recorregut del tot evident, però van …
La Manel-Blanch va ser oberta al 1980 per M. Peláez i O. Blanch, i té com a principal interès la superació d’un desplom resseguint una fissura a equipar. La via va ser reequipada al 2010 i van redreçar els primers metres, ja que originalment es pujava una mica més per la canal i es feien 3 passos d’Ae cap a la dreta (els burins encara hi són) per accedir a …
La Majó-Dalmau és una vieta molt recomanable a la Paret Oest del Cap de Mort. Va ser oberta l’any 1974 per Joan Miquel Dalmau i Josep Majó, i va ser una de les primeres d’aquest pany de paret. La via encerta la línia més lògica i directa per anar a cercar la guapa xemeneia de la darrera tirada. Encara que als primers metres no ho sembli, la roca en general …
La Ruiz-Justícia va ser oberta l’any 2009 per David Fernández en solitari, en memòria de Javi Ruiz i Antonio Justicia, i és amb diferència la via més moderna dels Plecs del Llibre. Es una línia molt ben trobada, amb alguns trams ben macos i en general bona roca…