El Cau del Sioux es troba a la Paret de Catalunya, i va ser obert l’any 2009 per Joan Vidal “Indi” en solitari. Es un itinerari ben maco, ràpid, amb roca excel·lent i del tot recomanable. La via sencera es pot fer en lliure (7b+), però no obliga més de V+. La curiositat de la via és visitar el fotogènic Cau del Sioux…
Lleida
Amagatall de Fantasia va ser oberta al 2016 per Kim Gil en solitari, inaugurant un pany de paret verge fins aleshores. Es una via exòtica, amb trams ben curiosos, i ideal si volem tenir ombra assegurada. Es una via amb un caràcter força salvatge…
L’Esperó del Vent es troba a la Paret de la Font Freda, i va ser obert l’any 1983 per Juan Tomás i Eric Promio, amb la col·laboració de Quique Couso “Messner” i Francesc Minguillón “Peki”. La via es troba en algun dels reculls de les millors vies de Catalunya i realment s’ho mereix…
La Justel-Hita-Picazo es troba a la Torre de Lleida (Esplovins), i va ser oberta l’any 2002 per Angel Justel, David Hita i Antonio G. Picazo. De fet, tots els primers llargs els havia obert l’Antonio prèviament, i va convidar al David i Angel per acabar-la. Es una via molt llarga (al voltant d’uns 650 metres), variada, sostinguda i força equipada, un itinerari del tot recomanable…
La Fissura Obliqua o “Fissure Oblique” va ser oberta al febrer de 1977 per Christian Sebie, Francis Tomas i Gérard Uzabiaga. Va ser tota una descoberta per aquesta cordada francesa, que anaven cercant Montrebei i sense voler van anar a parar a la Font Freda, on van obrir la Fissura Obliqua, que per la seva sorpresa va resultar ser la primera via d’aquesta paret.
Via oberta el 20/9/1970 per Josep M. Anglada, Joan Cerdà, Miquel Muñoz i Genís Roca, que té l’honor de ser ser la primera via de la Cinglera dels Esplovins, tot i que sembla que a la seva època no es va divulgar massa. Una de les repeticions va ser 10 anys més tard, quan en Xavi Vidal estava obrint la Manolito Garcia, i al arribar a la gran xemeneia van …
Oberta al 1995 per Armand Ballart i Ricard Darder. Els “zapadores” són els militars que s’encarreguen de la construcció de ponts i altres estructures per a facilitar el moviment dels soldats…
Obert el 11/09/1985 per Joan Carles Serrano, Juli Périz i Joan Asín. Es tracta d’una via d’aventura molt poc equipada, que va a la cerca d’un característic diedre blavós que dóna nom a la via…
La Rosa d’Abril és una de les grans clàssiques de la Pala del Coll, oberta l’abril de 1990 per Jordi Marmolejo i Aureli Carnicer. La via consta només de 3 llargs, però són intensos, tant per l’escàs equipament com pels graus collats de la ressenya original. La via té un recorregut lògic, resseguint un sistema de fissures i diedres…
L’Agulla del Corb es troba al Massís de Sant Honorat, i va ser ascendida per primer cop el 20/10/1968 per Josep M. Anglada i Miquel Muñoz. Posteriorment, algú va equipar una variant Directa que ressegueix íntegrament la línia del ràpel. Aquesta via directa tira recte amunt just on comença l’interessant flanqueig de l’Anglada-Muñoz, un burí en bon estat ens indica el punt on les vies es separen. Totes dues són …
