La Putes Mosques va ser equipada l’any 1993 per Ramon Rubio, Marcel Lavaquiol, Franc Garcia i Bernat Blasi. Aquesta és una de les grans clàssiques de la zona juntament amb Amistades Pelirrojas, totes dues són vies de caire esportiu que requereixen d’una escalada força tècnica…
Lleida
Olaya va ser oberta l’any 1980 per Xavi Vidal, Llorenç Morgado, Joan Carles Serrano i Joan Enric Bueno, i va ser la primera via de la Paret Bucòlica. La via fa un recorregut força sinuós, sempre a la cerca dels punts dèbils de la paret. L’itinerari es troba pràcticament desequipat, excepte les reunions que sí estan equipades. En general tots els llargs són fàcils de seguir si parem atenció a …
Terra de Dinosaures es troba a la Paret Bucòlica, i va ser oberta l’any 2007 per Marcel Lavaquiol i Xavi Grané. La Paret Bucòlica té una alçada modesta en comparació amb els gegants del seu entorn (Torre de Lleida, Tossal de Coscollet, etc.), però gaudeix d’un bon grapat d’itineraris, principalment gràcies a la seva excel·lent roca i la còmoda aproximació. Terra de Dinosaures és una via de caire esportiu, on …
Sioux Connection va ser oberta l’any 2009 pel Joan Vidal “Indi” en solitari. El conglomerat del Roc del Rumbau per general és força dolent, però en Joan Vidal ha fet moltíssima feina de neteja i ha quedat un itinerari francament agradable, amb unes preses boníssimes. L’equipament és molt generós, amb el que resulta una via ràpida, ideal per combinar amb alguna altra per la zona. Orientació Sud-est Aproximació Des d’Oliana …
Maneras de Vivir va ser oberta l’any 1992 per J. A. Vázquez, Jordi Cols i Joan Medina, i és una de les grans clàssiques de Busa, un bonic racó del Solsonès on podrem gaudir d’un entorn especialment tranquil, lluny de les aglomeracions. Es tracta d’una via variada, assequible i amb un equipament molt correcte. En general Busa té fama de tenir un conglomerat poc fiable, però en aquesta via la …
La via Xavi Teixidó va ser oberta l’any 2006 per Jordi Marmolejo i Ferran Ullastre, i està dedicada a Xavi Teixidó “Teixi”, que va perdre la vida l’any 2005 quan en companyia de Pau Barrios intentaven l’Integral de Peuterey…
La Delfos va ser oberta l’any 1982 per Jesús Gálvez i Santi Llop, i no té cap expansió en els seus 400 metres. La via segueix un traçat molt lògic per evitar les principals dificultats d’aquest pany de paret, i ho aconsegueix amb unes dificultats força homogènies que no superen el 6a. La via es troba molt poc equipada, però es deixa protegir bé i el recorregut és força lògic. …
Sr Tarzán va ser oberta l’any 1981 per J. Real, C. Matute, Ll. López i N. Prats. Es una via ideal per acabar d’arrodonir una jornada d’escalada per la zona. Veient el pany de paret no donaries un duro per la via, però està molt ben trobada i resulta sorprenent. La via es troba equipada amb burins, que estan en molt bon estat. La via és atlètica amb roca excel·lent, …
La Txubaskos Baskos és la gran clàssica de la Paret de Zaratustra. Va ser oberta l’any 1990 per Gustavo Máñez “Kush” i va ser reequipada amb parabolts al 2014. Pensàvem que estaria súper polida, però només ho està en algun pas puntual, en línies generals es fa bé. La via és ben recomanable…
Azul és una via oberta al 2005 per Jordi Marmolejo i Silvia Ramírez, en un lloc molt solitari a prop del poble abandonat de Rúbies. La via segueix una línia atrevida i elegant, pel bell mig del pany de paret més vertical. La roca en general és molt bona, excepte a les dues darreres tirades on hi ha trams de roca a controlar (sobretot compte a la darrera tirada). L’equipament …