La via Melgosa-Giné va ser oberta el 12/4/1978 per Isaac Melgosa i Jordi Giné. Tenint en compte que va ser la via pionera del sector i que no té res de fàcil, té molt mèrit que va ser oberta en el dia. Compte amb infravalorar-la, ja que no és la típica via clàssica d’una paret, estem davant un itinerari amb un accentuat caràcter salvatge, amb poquíssim equipament i trams de roca a controlar. A destacar la xemeneia de la darrera tirada, on no val a badar.
A la quarta tirada, lo més obvi és fer reunió a la figuera, però és incòmode i sense visibilitat. Nosaltres hem fet un canvi de reunió uns 5-10 metres més amunt de la figuera, aprofitant un magnífic pont de roca a la paret de l’esquerra, és còmode i et permet tenir visibilitat del company a la xemeneia.
A la darrera tirada hi ha un moment cap al final en que la xemeneia s’estrangula (els oberturistes van fer reunió aquí). Doncs bé, la sortida original s’escaqueja aquest estrangulament sortint una mica cap a l’exterior (V+/A1). Aquest tram va ser alliberat l’any 1992 per Jordi Marmolejo i Pere Vilarasau, que van fer tota la xemeneia per l’interior (6a+).
Orientació
Sud
Aproximació
A Camarasa prenem la C-13 direcció Tremp i aparquem passats els 2 túnels de la Presa de Camarasa (enllaç a Google Maps). Reculem per un túnel de servei, creuem la presa i seguim les indicacions a la Cova del Tabac, però no hem d’arribar ben bé a la cova, la via comença a una feixa més avall, a una mena d’agulla adossada a la paret principal.
Material
12 cintes, 2 bagues, tascons i friends fins al Camalot #4. Opcionalment 4 pitons variats i repetir el Camalot #4.
Descens
Seguim una mica en direcció nord i de seguida trobem el camí de retorn a la Presa.
Cordada
Armand Ballart i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
