La Manel-Blanch va ser oberta al 1980 per M. Peláez i O. Blanch, i té com a principal interès la superació d’un desplom resseguint una fissura a equipar. La via va ser reequipada al 2010 i van redreçar els primers metres, ja que originalment es pujava una mica més per la canal i es feien 3 passos d’Ae cap a la dreta (els burins encara hi són) per accedir a …
La Santacana a la Bola de la Partió va ser oberta l’any 1954 per Josep Santacana, i és una via que acaba al pedestal. Per accedir al cim de la Bola, en aquells anys només hi havia 2 opcions: fer la darrera tirada de l’Original (del 1940) o la Bages (del 1945). En Santacana va anar a l’esquerra a cercar la darrera tirada de l’Original, però si actualment volem fer …
La Majó-Dalmau és una vieta molt recomanable a la Paret Oest del Cap de Mort. Va ser oberta l’any 1974 per Joan Miquel Dalmau i Josep Majó, i va ser una de les primeres d’aquest pany de paret. La via encerta la línia més lògica i directa per anar a cercar la guapa xemeneia de la darrera tirada. Encara que als primers metres no ho sembli, la roca en general …
La Normal a la Bola de la Partió és la combinació de l’Aresta Brucs, oberta al 1945 per J. Boladeras, J. Prats i M. Esteve, i que només arriba fins al pedestal, seguida de la darrera tirada d’Ae de la Siddharta, oberta al 1983 per Xavi Vidal i companys. Aquesta és l’opció més senzilla i directa per pujar a la Bola, una via ben recomanable per accedir al cim d’aquesta …
La via Pirates de la Boira va ser oberta l’any 2017 per Pau Segura i Jordi Marmolejo, amb la col·laboració de Gerard Sanaüja. Quan t’enfrontes a una via, sovint és tant important disposar d’una bona ressenya com saber qui són els seus oberturistes, ja que cadascun té el seu propi estil i ja ens podem fer una idea de com anirà el tema. En aquest cas, la via té el …
L’Agulla del Pilot (o de l’Angel) es troba a la Regió d’Ecos, concretament a la Coma d’en Pastor. La via normal va ser oberta l’any 1959 per Josep M. Anglada, Francesc Guillamón i Angel Anglada. Després d’escalar al Faraó hem aprofitat per anar a aquesta agulleta, tot i que sense anar gaire convençuts, ja que al Carles li sonava que era una agulla amb força mala llet i no s’equivocava… …
La Torras-Nubiola al Faraó es considera la via Normal, ja que és l’itinerari més senzill d’aquesta agulla. Va ser oberta l’any 1951 per Josep M. Torras i Joan Nubiola, i va ser la segona via al Faraó després de l’Original de l’any 1947. Es tracta d’una via assequible, on lo més complicat és superar una panxa inicial (6a no obligat), després la dificultat baixa de cop. Originalment la via va …
La via Original al Faraó va ser oberta l’any 1947 per Francesc Estorach com a cap de corda, en companyia de Francesc Esquerda i Xavier Salvador. En aquell any, el Faraó o Agulla del Mig (com l’anomenaven en aquell temps) encara no havia estat conquerit. El Faraó té 2 fissures pel vessant est, i aquests són clarament els punts febles de l’agulla. La primera fissura que et trobes és desplomada …
La Variant Vendrell a la Roca de la Partió va ser oberta l’any 1944 per Jaume Vendrell i Jaume Montserrat. Es una via molt curta però intensa, al lloro amb el tram de V+ perquè és finet, vertical i exposat, sort que la roca és bona… Només es pot posar alguna peça als primers metres, després ja és a pèl fins dalt. Orientació Sud Aproximació Des de Can Maçana anem …
La via del Collet al Gendarme va ser oberta l’any 1954 per Andreu Sorolla, Joan Gassó, Teresa Lladó, Teresa Galbany, Josep Alaix i Andreu Planas. La via supera els primers metres de la paret oest amb un tram d’artificial equipat i, gràcies a l’ús de l’expansió, resulta la via més senzilla per assolir el cim d’aquesta agulla, pel que també se l’anomena com a via normal. El Gendarme es troba …