La Tripy es troba als Plecs del Llibre, i va ser oberta l’any 1982 per Toni Izquierdo, Quim Jover, Quim Carretero, Pere Carretero i Pere Dinarès, i posteriorment va ser reequipada al 1992 per Xavi Grané…
La via Ursi es troba a Riglos, i va ser oberta en 2 dies al 1961 per Ursi Abajo i Ernesto Navarro. El cim on acaba la via el van anomenar…
Oberta al 1967 a càrrec principalment de Raymond Despiau, qui va ser el gran promotor d’aquesta via. Aquest gran escalador pirinenc va perdre la vida al 2013…
Oberta el 26/11/1962 per Josep M. Anglada i Eli Vergés. És una via ben maca, amb bon ambient i que actualment es troba tota restaurada amb bolts. La roca en general és bona…
La cara Oest al Grand Quayrat (també coneguda com a via Ravier) és una magnífica escalada d’alta muntanya, que ens permet pujar a aquest cim de 3.060 metres. El tram inferior va ser obert per Jean i Pierre Ravier al 1955, mentre que el tram superior…
Guillem Agulló va ser oberta al juny de 2021 per Sergi Villar, Montse Miñano i la col·laboració de Manel Fuertes i Ita Cabassa. La via està dedicada a Guillem Agulló, un jove valencià que es declarava antifeixista, antiracista i independentista. En Guillem va ser assassinat el 11/04/1993 per Pedro José Cuevas, un membre d’extrema dreta que va confessar el crim. Tot i que després de l’apunyalament, els agressors van marxar …
Amagatall de Fantasia va ser oberta al 2016 per Kim Gil en solitari, inaugurant un pany de paret verge fins aleshores. Es una via exòtica, amb trams ben curiosos, i ideal si volem tenir ombra assegurada. Es una via amb un caràcter força salvatge…
La via Otros Mundos va ser oberta el 4/2/1990 per Manolo Vilchez i Xavi Teixidó i segons van explicar al pot de piades, la van obrir amb 4 pitons i fent un bivac a pèl a la cova. Es tracta d’un itinerari d’aventura, amb roca a controlar i alguns trams exposats, però per altra banda té diversos llargs ben originals…
L’Aresta del Violí va ser oberta l’any 1982 per Albert Ibáñez i Toni González, i és una vieta molt recomanable. D’aquesta via trobarem informació contradictòria a la xarxa, des de piades on comenten que és una via fàcil de V inferior, a d’altres que diuen que és una via amb caràcter on més val no caure…
L’Esperó de l’Aire va ser obert l’any 2004 pel Jordi Cuevas. Es una via recomanable, poc obligada, i que ressegueix un estètic esperó. L’itinerari es troba completament equipat amb parabolts i xapes casolanes. A la primera tirada cal vigilar una mica amb la roca, però a la segona és excel·lent…