El Diedre Gris a la Panxa del Bisbe va ser obert el 28/9/1958 per Enric Pérez “Mambo” i Agustí Trullols, tots dos del GEDE. De fet, l’Enric va estar molt lligat al Club Excursionista de Gràcia i l’any 1962 va ser President del GEDE. En realitat, aquesta via només té 2 llargs originals, ja que després enllaça amb la Barberà-Cortés, que ja era oberta des del 7/9/1949…
*** Molt recomanable
Oberta l’any 2008 per Julio Benedé, Luis Royo i Carlos Budría, del grup Sendero Límite. És un itinerari generosament equipat i en un bonic entorn de Pirineu…
La via del Tronc o Anglada-Muñoz va ser oberta l’any 1971 per Josep Manuel Anglada i Miquel Muñoz. La via s’anomena així en referència al tronc sec que hi ha al costat de l’arbre de la R1. La forma més ràpida d’arribar a la via és per la Pany…
Oberta el 27/11/1960 per Jaume Cerdà i Joan Boladeras. És una clàssica del tot recomanable, amb un recorregut elegant, roca excel·lent i està restaurada…
Oberta l’any 1970 per Rafael Fuertes “Rafita” i Jesús Faguas, i restaurada al 2019. Aquesta va ser la tercera via que es va obrir al Circo de Verano, anteriorment només hi havia la Ursi (1961) i la de Verano (1964)…
Passage pour l’impossible va ser oberta l’any 1990 per Armand Ballart, César Pérez Hurtado i Laurent Sarthe. Es una via molt guapa, però molt més obligada del que esperàvem trobar, i ho hem hagut de donar tot per aconseguir sortir per dalt…
La via Mompart (sovint escrita erròniament com Montpart) a la Miranda de les Boïgues va ser oberta el 15/5/1960 per Albert Mompart, Camelia Roperto i Jordi Mayol. Al 2006 l’itinerari va ser reequipat per fer-se únicament amb cintes, i és curiós comprovar com van equipar una primera tirada diferent al recorregut original…
La Normal al Salt dels Cavalls va ser oberta el 23/11/1923 per Isidre Suana, Josep Tintoré, Joan Mangot i Josep Abelló. Aquesta via també es coneix com “El sifó”, ja que els oberturistes hi van accedir despenjant-se des de la cinglera…
L’Anglada-Cerdà a la Punta Miladones va ser oberta l’any 1970 per Josep M. Anglada i Joan Cerdà, i és una bona via d’aventura en un entorn magnífic. La via es troba molt poc equipada i, fins i tot, haurem d’equipar diverses reunions. La roca té un tacte excel·lent i l’ambient és de primera!
Vilanova Jove va ser oberta l’any 2003 per Joan Garcia i Pablo Vázquez. Es tracta d’una via completament equipada de caire esportiu, ràpida i amb roca excel·lent. Aquesta ens ha agradat més que la veïna “La Mel de la Selva”, sobretot per la darrera tirada, que és boníssima…
