Guerreros de la Roca va ser oberta l’any 2007 per Jordi Marmolejo i Miquel Urbano, i és una fantàstica via d’autoprotecció. Hi trobem diverses fissures/bavareses d’escàndol, una joia de via…
La via Dels Sostres va ser oberta al 1979 per Xavier Nicolau, Santi Marzo Freixas i J. Lluís Benito, amb la col·laboració de Juan Carlos Ferrero. Es una de les grans clàssiques de l’Aeri, una via amb alguns trams d’una estètica increïble i molt recomanable…
El van batejar inicialment com a «Grand Diedre», i va ser obert els dies 21 i 22 juny de 1978 pels francesos Louis Audoubert i Marc Galy. Aquesta és una de les grans clàssiques de la Paret de Catalunya, una via imprescindible!
Oberta l’any 1980 per Miquel Arcarons i Antonio G. Picazo. La via té dues parts clarament diferenciades, la part de baix és escalada plaquera típica de la zona, amb un parell de tirades especialment guapes…
El Pilar Central al Doll va ser obert l’any 2016 per Jordi Marmolejo, Josep Jané, Pol Figueras i Pep Godoy. Es una bona via d’autoprotecció amb un grapat de metres, variada i amb unes quantes tirades memorables…
La Naranja Mecánica va ser oberta l’any 1983 per Armand Ballart, Albert Merino i Ernesto López. Aquesta és la gran clàssica de la Cova de les Monges, una via molt espectacular amb diversió assegurada…
La CADE va ser oberta l’any 1974 per Emili Albir, Joan Badia, Josep Lalueza i Ramon Masats. Es una de les grans clàssiques de Montserrat Nord, una via magnífica del tot recomanable…
Oberta el 21/11/1965 per Josep M. Anglada i Joan Cerdà. És una via del tot recomanable a Montserrat nord, amb ambient, molta auto-protecció i escalada variada. A destacar la magnífica bavaresa…
La Normal al Puro va ser oberta l’any 1953 per Manuel Bescós, Alberto Rabadá «Edil» i Angel López «Cintero». La conquesta del Puro va ser èpica, els diferents Mallos ja havien estat escalats i només quedava pendent aquesta agulla…
Magnífica combinació de dues vies per superar la imponent Paret de l’Aeri. La Pany-Ferrera va ser oberta l’any 1941 per Jordi Panyella «Pany» i Jordi Ferrera, i acaba a la Plaça de Catalunya…