Els Amics del Sol van ser un moviment naturista que va sorgir a Barcelona l’any 1915, format per membres de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Defugien el medi urbà fent sortides a la platja o a la muntanya, on se’ls podia trobar prenent el sol despullats. En aquella època, aquesta actitud trencava amb les convencions socials i reflectia les idees llibertàries d’una part dels seus membres.
Entre altres activitats, van contribuir a la conservació de camins i a la restauració de fonts a Montserrat. Alguns dels seus membres també eren escaladors, com Pere Bosquets Codorniu (1894-1983) o Josep Costa (1904-1938). Aquest darrer, juntament amb Josep Boix i Carles Balaguer, va fer la primera ascensió del Cavall Bernat de Montserrat el 1935.
Aquesta via va ser oberta el 1985 per Armand Ballart, Jean Charles Peña i Jordi Verdaguer «Pastelero». És un itinerari espectacular que transcorre pel bell mig de la Roca Roja. Per repetir-la hem hagut de dedicar-hi dues jornades, en bona part perquè hem invertit diverses hores a tallar esbarzers.
Fem una breu descripció dels llargs:
- Llarg 1: Obligat (6a), amb roca a controlar i poc equipada (4 burins en bon estat). Es poden posar alguns friends, però resulta un llarg exposat. Reunió en arbre.
- Llargs 2 + 3: Els arítjols barraven completament el pas, hem estat molta estona per passar, sort que portàvem unes tisores de podar! Comodíssima reunió de 2 burins a la feixa.
- Llarg 4: Ben maco i força assequible (A2), equipada amb 2 burins i alguns pitons. Reunió de 3 burins i un spit, en una còmoda bauma.
- Llarg 5: Preciosa tirada de 45 metres, pràcticament neta i treballosa (A3+). Reunió penjada de 3 burins.
- Llarg 6: Està net, hem fet un pas inicial d’A1 i després tot en lliure V+ fins al cim. Reunió al cim, amb 2 burins i una savina.
Orientació
Est
Aproximació
Deixem el cotxe a l’aparcament públic del Bruc (enllaç a Google Maps). Prenem la pista fins al Castell i pugem pel Clot del Tambor fins a La Proa (Cova del Cabrit). Allà prenem el trencall a la dreta, passem pel costat de l’Agulla del Senglar i arribem a la Roca Roja. Al peu de via és probable que hi hagi arítjols.
Material
20 pitons variats, fusta, fissurers, tricams, friends fins al Camalot #3 (repetint del #0.5 al #2) i tisores de podar
Descens
- Opció 1: Baixar per la pròpia via preveient de fixar alguna corda.
- Opció 2: Un ràpel d’uns 20 m per la via normal (un spit amb argolla). Després baixem per la canal enganxada a l’Agulla del Senglar, i amb un ràpel d’un arbre arribem a l’alçada del bosquet penjat de l’Agulla del Senglar. Podem seguir les cordes fixes cap a la Proa i baixar per la canal Nubiola, o fer un ràpel volat de 50 m des de la segona reunió de la SAME fins al terra. Compte que si és de nit i no coneixem bé la zona, aquesta baixada no és del tot evident.
Cordada
Pau Carnicero i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
