Inici ViesBarcelonaMontserratSant SalvadorSant Benet Diedre Capeta o Balbastro-Ferrera a l’Elefant (Montserrat)

Diedre Capeta o Balbastro-Ferrera a l’Elefant (Montserrat)

per jordi.ceballos@gmail.com

La via que coneixem com a Diedre Capeta tot indica que en realitat s’anomena Balbastro-Ferrera, i va ser oberta el 20/11/1953 per Joan Balbastro i Ramon Ferrera. Aquests dos escaladors del GEDE estaven en plena forma, i és que només 4 mesos abans havien obert juntament amb Josep Santacana la coneguda Santacana-Ferrera-Balbastro a la Mòmia.

La informació que hi ha publicada d’aquesta via no quadra per enlloc, ja que la coneixem com a Diedre Capeta i a la guia de Sant Benet posa que un dels oberturistes és Josep Santacana! Amb el Carles Llovet hem fet un acurat repàs històric i creiem que n’hem tret l’entrellat, tot plegat recorda molt al joc del telèfon en que una informació mal transmesa acaba degenerant en algo completament diferent i té la seva gràcia.

Aquí la cronologia dels fets per entendre el galimaties:

  • 8/6/1952: Ignasi Capeta i Antoni Noves obren la Capeta-Noves, que és una via que transcorre pel vessant nord de l’Elefant, però als butlletins del GEDE apareix erròniament com una ascensió per la “bretxa sud de l’Elefant”. Aquest detall segurament va generar tota la posterior confusió amb el Diedre Capeta.
  • 5/10/1952: Josep Maria Torras repeteix la Capeta-Noves i a les seves acurades anotacions no hi ha cap dubte que es refereix a la via del vessant nord, ja que parla de l’avenc que hi ha als primers metres, i que posteriorment s’anomenaria Escletxa de Sant Salvador.
  • 20/11/1953: Als butlletins del GEDE apareix la única piada que hem trobat relativa a l’obertura de la Balbastro-Ferrera. Queda clar que en Santacana no hi va participar, ja que van escriure “1ª ascensión a l’Elefant por la vía Balbastro-Ferrera, por Joan Balbastro y Ramon Ferrera”.
  • 18/08/1956: Accident d’Ignasi Capeta al Midi d’Ossau.
  • 1970: Primer intent de repetició conegut, a càrrec de Pau Montaner i Vicenç Barberà, però només aconsegueixen pujar uns 15 metres i abandonen.
  • 1971: La guia de César Pérez de Tudela és la primera publicació que esmenta una via Capeta al vessant sud de l’Elefant, però hi posa un interrogant i diu que és un itinerari no constatat i del que no té dades.
  • 30/1/1972: Primera repetició coneguda a càrrec de Joan Chaparro “Chapi” i Pau Montaner. Al relat, el Chapi explica que que aquesta via era tota una incògnita per més de 20 anys, aconsegueixen repetir-la després d’un parell de jornades de feina i ho publiquen com a “Via Capeta – 2ª ascensió”, ja que era l’únic nom amb que la coneixien. En aquesta repetició van posar els primers burins a la via, ja que de material antic només hi troben 3 pitons i 2 pitonisses de fissura, el que denota l’excel·lent nivell de Joan Balbastro i Ramon Ferrera.
  • 1976: Al Montserrat Pam a Pam, en Josep Barberà detecta l’error històric amb el Diedre Capeta però quan anomena els oberturistes tampoc l’acaba d’encertar, ja que per algun motiu inclou a Josep Santacana enlloc de Joan Balbastro. Aquesta informació errònia es reprodueix també a la guia de Sant Benet.

El “Diedre Capeta” és una magnífica via que per motius inexplicables ha quedat en l’oblit i és una llàstima, ja que són 3 llargs boníssims de diedre. Hi hem deixat uns quants pitons casolans cortesia de Jordi Cuevas i actualment no hi ha cap necessitat de pitonar. La via es protegeix perfectament amb friends i té un grau obligat de V+/6a. Per cert, a la primera reunió hi ha 2 spits i burins, i les altres dues reunions estan amb bolts.

El 10/1/1982, en Joan Armengol va obrir la variant New Galactic. Aquesta variant aprofita el primer llarg i mig del Diedre Capeta, i després marxa a l’esquerra quan l’evident fissura es divideix en dos.

Orientació

Sud

Aproximació

Des del Monestir anem al refugi de Sant Benet, passem una mena de porta de pedra i quan el camí es bifurca, prenem el trencall de l’esquerra fins a l’Ermita de Sant Salvador.

Material

15 cintes, 4 xapes recuperables, friends fins al Camalot #4 (repetits del 0.4 al 1)

Descens

Desgrimpem la via normal.

Cordada

Carles Llovet i Jordi Ceballos


Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.

Donacions

També et pot interessar