La via Serón-Millán va ser oberta en un únic atac els dies 20, 21 i 22 de juny de 1957 per Juan José Díaz, Rafael Montaner, Ángel López “Cintero” i Alberto Rabadá “Edil”, tots ells membres del G.E.M.A. (Grupo de Escalada de Montañeros de Aragón). La via la van dedicar als seus mestres d’escalada: Ángel Serón i Fernando Millán, una emblemàtica cordada aragonesa que va obrir vies com la Normal a la Peña Sola de Agüero i la Normal a la Aguja Roja.
La Serón-Millán és una via amb molta història, aquí algunes curiositats interessants:
- Al 1955, Ángel López “Cintero” i Alberto Rabadá havien fet un primer intent d’obrir aquesta via. Van aconseguir escalar uns 30 metres d’alçada, però van decidir abandonar després d’una caiguda en pèndol.
- Don Justo era un veí de Riglos molt apreciat pels escaladors, que sempre acollia a casa seva als que volien fer alguna via i els donava informació de primera mà. Però quan els 4 escaladors li van explicar a Don Justo la seva intenció d’obrir aquesta via, aquest es va emprenyar perquè ho trobava massa perillós, i va decidir exiliar-se a Osca mentre estiguessin obrint la via, ja que no volia presenciar cap més accident a Riglos. Això sí, Don Justo va anar sent informat puntualment (pel seu germà, que era l’alcalde de Riglos) de com avançaven els escaladors i, quan aquests van acabar, els va convidar a dinar a casa seva per celebrar l’èxit.
- Al llarg de l’obertura, els 4 escaladors van anar avançant en 2 cordades, de manera que Ángel López “Cintero” i Alberto Rabadá anaven al capdavant obrint els llargs, i la cordada de Juan José Díaz i Rafael Montaner anaven fent tasques de suport. Per l’obertura van necessitar 29 hores d’escalada, 2 bivacs i 50 pitons.
- A la piada original, els oberturistes van posar que Alberto Rabadá i Ángel López “Cintero” eren els de dretes, mentre que Rafael Montaner i Juan José Díaz eren d’esquerres. Però no feien referència a les seves idees polítiques, sinó que era una conya perquè els primers insistien en fer un itinerari el més dret/directe possible, mentre els segons eren partidaris d’evitar els trams més complicats amb flanquejos.
- La primera repetició va ser a l’any següent (1958) a càrrec de Josep M. Anglada i Francesc Guillamón, però hi va haver polèmica perquè la cordada catalana va accedir per la Normal del Puro fins al Coll, i a partir d’allà van escalar els darrers llargs de la Serón-Millán, de manera que no van escalar els llargs més exigents. En tot cas, la combinació que van fer els catalans ha resultat posteriorment la més repetida amb diferència.
- Juanito Oiarzábal va patir una caiguda de 30 metres escalant la Serón-Millán, i va haver de ser rescatat. Aquest accident l’explica el mateix Juanito al seu llibre “Los Pirineos de Juanito Oiarzábal”.
Actualment no és pas una via exposada, ja que es troba retro-equipada amb expansions i força químics, l’únic tram on cal anar amb cura és al flanqueig del primer llarg. En conjunt és una via molt maca i variada, del tot recomanable. Els primers llargs són amb diferència el tram més exigent, després la dificultat afluixa notablement.
Orientació
Sud-oest
Aproximació
Des del poble de Riglos prenem el camí evident cap al Mallo Pisón. La via comença uns metres abans d’arribar al Puro, hi ha un gravat SM al peu de via.
Material
12 cintes i friends fins al Camalot #0.75
Descens
Des del cim del Mallo Pisón, baixem al Collado amb un únic ràpel de 60. Allà podem triar entre 2 opcions:
- Opció 1: Descens pels Volaos. Fem 2 ràpels de 30, desgrimpem per la canal equipada amb sirga+grapes, un següent ràpel de 40 i un darrer de 60 fins al terra.
- Opció 2: Descens pel Circo de Verano. Al Collado seguim una sirga fins a la darrera reunió de la via Bolico, que és tota rapelable. Baixem en 5 ràpels de 35 fins al terra.
Cordada
Ciscu Carmona, Alex Presas i Jordi Ceballos
Enllaços
a0avista
Barrabés
Silencio Mineral
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
