L’Esperó del Vent va ser obert al 1990 per J. Figueras i A. Macià, trepitjant en bona part l’Aresta Brucs que havia estat oberta al 1985 per Armand Ballart, Jordi Verdaguer i Maribel Lizarán. En el seu moment hi va haver polèmica perquè l’Aresta Brucs s’havia obert sense expansions i l’Esperó del Vent la trepitja amb un bon grapat de xapes, però el tema va quedar així. Polèmica a banda, es tracta d’una bona via per gaudir de les plaques montserratines, la roca és excel·lent a tot el recorregut.
Orientació
Sud
Aproximació
Deixem el cotxe a l’aparcament públic del Bruc, que es troba a N 41º 34.917′ E 1º 46.871′ (enllaç a Google Maps). Prenem la pista fins al Castell i pugem pel Clot del Tambor fins a La Proa. Per accedir a peu de via pugem per la canal Nubiola, que es troba just a l’esquerra de la Tonsura, i està equipada amb graons i algunes cordes fixes.
Material
14 cintes
Descens
Dos ràpels de 40 m per la pròpia via i desfem el camí d’aproximació.
Cordada
Manel Ramon, Quim Gispert i Jordi Ceballos
Enllaços
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
