Xandri-Casanellas al Pollegó Inferior (Pedraforca)

Oberta el 24/07/1933 per Andreu Xandri i Albert Casanellas, quan tenien 16 i 18 anys respectivament. L’ascensió va ser relatada amb tot luxe de detalls per l’Albert Casanellas al butlletí de març de 1934 del CEC, disponible en aquest enllaç de la UAB. L’Andreu i Xandri van trigar 3 hores en obrir la via i fer el descens fins a les motxilles. Després, van voler deixar un pot de piades al cim, amb el que van tornar a pujar, però aquest cop van començar a la bretxa oest i van pujar per una espectacular cornisa que van batejar amb el nom de Mummery (aquest itinerari apareix descrit a la pàgina 152 de la guia “Pedraforca Indret Mític” de Joan Miquel Dalmau).

L’Andreu i Albert eren socis del CEC i van ser amics íntims des de petits. Després d’aquesta obertura al Pedraforca, van fer força més activitats, com la primera escalada de la cresta Peiraforca-Roc Colom (agost de 1933), la probable primera ascensió estatal de l’Aresta Lion del Cerví (juliol de 1934) i la primera hivernal al Petit Encantat (març de 1935) en companyia de Josep Romeu. Aquesta darrera ascensió gairebé acaba en tragèdia, ja que a la baixada en Xandri va caure i va arrossegar avall a tota la cordada per la canal central dels Encantats fins al peu de la muntanya. En Casanellas és qui va sortir més mal parat, va estar 2 dies en coma i un mes al llit, però sortosament es va acabar recuperant.

Andreu Xandri i Serrano (10/8/1916 – 15/6/1938) malauradament va morir als 21 anys, ja que va ser abatut a la Guerra Civil i roman enterrat a la Vall de Pineta (Osca). En Xandri era capità a la 43a divisió de l’exèrcit republicà.

Albert Casanellas i Tarròs (15/3/1915 – 13/10/1960) també va participar a la Guerra Civil, on feia de practicant. Al finalitzar la guerra, l’Albert es va casar i va tenir 6 fills. Era enginyer industrial de professió, tocava el piano i dominava el francès, anglès i alemany.

Nosaltres hem fet aquesta escalada després de pujar per la via Estasen al Calderer, quedant una jornada clàssica molt maca. L’escalada de la Xandri-Casanellas és força ràpida, tot i que hi ha alguns trams de roca a controlar. La via es troba molt poc equipada, però es pot protegir força bé. Tal com hem dibuixat a la ressenya, al tram final podem triar entre 3 opcions diferents per arribar al cim, d’esquerra de dreta:

Sortida original per l’esquerra (III): Potser la opció menys recomanable per la roca dolenta i escalada menys interessant.
Variant de sortida per la xemeneia (V+)
Variant de sortida pel bloc encastat (IV+): Segurament la sortida més repetida actualment, nosaltres hem sortit per aquí i està prou bé.

La primera repetició de la Xandri-Casanellas va tenir lloc el 22/8/1941 a càrrec d’en Jordi Panyella “Pany”, Maria Antònia Simó, C. Ruiz i J. Puyuelo. En aquesta repetició, enlloc de marxar a l’esquerra, van seguir una variant més directa fins al cim i la van batejar com “via Pany”. Llàstima que a la descripció no van indicar si van sortir per la xemeneia (V+) o pel bloc encastat (IV+).

Orientació

Nord

Aproximació

Un cop al Refugi Lluís Estasen (enllaç a Google Maps) prenem el camí en direcció a la tartera i la remuntem fins gairebé arribar a l’enforcadura.

Material

8 cintes i friends fins al Camalot #2. Tricams/tascons opcionals

Descens

Opció 1: Anem en direcció Oest a cercar els ràpels de baixada del Pollegó Inferior. Baixem amb un únic ràpel de 40 m (fraccionable en 2) fins a la bretxa oest. Després podem triar entre anar cap al Fals Pollegó Inferior (alguna desgrimpada), o fer un darrer ràpel des d’una instal·lació que ens deixa directament a la tartera.

Opció 2: Anem en direcció Est i baixem per les Costes d’en Dou (marques blaves). Compte si està emboirat o és fosc, que si no ens ho coneixem i perdem les marques, ens podem embolicar.