Manel Solís

per jordi.ceballos@gmail.com 2 de desembre de 2020

2 de desembre de 2020

Manel Solís Viladegut (Lleida, 30/4/1962).

El Manel Solís ha estat un dels escaladors de tàpia més destacats de Lleida, que al llarg de la seva trajectòria s’ha mogut una mica per tot arreu repetint vies d’envergadura, i també ha participat en nombroses obertures que sovint han marcat un referent. Es membre de la SEAM (Secció d’Escalada i Alta Muntanya) del Centre Excursionista de Lleida.

De la seva trajectòria destaquem les següents fites:

1978: Amb només 16 anys, el Manel repeteix la Rabadá-Navarro al Naranjo de Bulnes. Escalada realitzada amb Beni Alvarez de Madrid, en només 8 hores, i que va suposar la segona ascensió lleidatana d’aquesta via (la primera va ser al 1973 per la cordada Vidal-Farreny).
1979: Primera estatal a la Apollonio Ghedina del Pilastro de la Tofana di Rozes, considerada una de les vies més difícils dels Dolomites. Escalada realitzada amb Joan Freixenet, quan el Manel tenia 17 anys.
1981: Primera estatal al Troll Wall (Noruega), considerada la paret de les parets a Europa. Escalada realitzada amb el tarragoní Pere Xavier Porta. Repeteixen la gran clàssica de la paret, que és la Rimmon Route (1500, ED+), també anomenada Ruta Anglesa.
1997: Repetició en el dia de la Becky Chouinard (1100m 5.10a), la gran ruta de referència dels Bugaboos (Canadá). Escalada realitzada amb Craigh Ross.
2000: Obertura a Taghia (Marroc) de la via Bismillah (750m ED sup, 7a A3) a la cara nord del Tagoujim N’Tsouiannt de 2.977m. Escalada realitzada amb Jaume Grau i Alex Estela. La via té un recorregut de 855m repartits en 21 llargs, i la van obrir al llarg de 7 dies a la paret.
2001: Obertura a la Patagònia Xilena de la via “Pluja, Fam i Feina” (1000m, 6c A4), en companyia de Joanfra Farreras, Xavier Teixidó, Tato Esquirol, Pau Barrios i Guillem Barrios. El dia de l’atac final era capicua (10/02/2001), i per aquest motiu van batejar el cim verge com a “Cerro Capicua”. Les condicions en general van ser molt dures, dels 17 dies d’assalt a la paret tan sols van tenir 4 o 5 de bons, la resta plovia, amb el que van acabar completament xops. El descens el van fer per la pròpia via, rapelant 1200m amb dos paquets enormes penjant del talabard i un a l’esquena, una bona pallissa! I per acabar-ho d’adobar, els darrers dies de portejos es van adonar que havien fet curt de menjar i van passar força fam.

El Manel ha obert gairebé 50 vies, entre les quals podem destacar per exemple la Fénix (500m, 6b A1) a Peña de Sin, “Escales cap al cel” (550m, 6b A2) a les Bagasses, la Trilogy (600m, 6a A1) als Esplovins, la Pitufos (220m, 6a) a Collegats, o la Skylines (340m, 6a A2) a la Font Freda.