Camino de Caracoles va ser oberta l’any 2011 per Chavi Raventós i Luis Alfonso “Luichy”, i es troba al sector esquerre de la Paret d’Aragó. La via té alguns trams interessants, com el bonic esperó inicial i el tram d’adherència de la penúltima tirada, però en general és una via discontínua i poc homogènia en les dificultats. Es una via molt ràpida. Orientació Est Aproximació Des de Viacamp prenem la …
No te’n Galletis va ser oberta l’any 2000 per Xavi Teixidó, Roger Torell i Marcel·lí Canal. La via ens ha deixat molt bon sabor de boca, no hi ha cap expansió en tot el recorregut i es deixa protegir de conya amb flotants. Es una via principalment de fissures, amb molt bona roca en general i alguns trams atlètics ben guapos. Orientació Sud, però no és una via recomanable en …
L’Esperó Alfarràs va ser obert l’any 1990 per Jordi Marmolejo, Antoni Pifarré “Tonet” i Joan Brugulat “Brucs”. La via es deixa protegir prou bé i la roca en general és molt bona (fins i tot punxosa)…
La via que actualment coneixem com a Ravier, en realitat va ser batejada com a Original, ja que va ser la primera via del Tozal de Mallo. Va ser oberta els dies 20-21 d’abril de 1957 per una cordada de 5 escaladors francesos formada per Jean Ravier, Noël Blotti, Claude Dufourmantelle, Claude Jaccoux i Marcel Kahn…
Oberta l’any 1983 per Remi Brescó i Albert Gómez. És una de les primeres vies del Masmut, ens ha semblat una via molt recomanable, d’aquelles on totes les tirades són bones…
Abraxas va ser oberta el 21/6/1987 per Armand Ballart, Fredi Parera i Josep E. Castellnou, i deu el seu nom al disc homònim de la banda americana de rock Santana, publicat al 1970 per Columbia Records. Aquesta és indiscutiblement la gran clàssica dels Órganos de Montoro…
La Pilastra dels Voltors va ser oberta l’any 1986 per Joan Badia, Jordi Lalueza i Josep E. Paül. Tot va començar quan en Santiago Domingo els va explicar que existia una feixa anomenada “dels Espàrrecs” i van anar a investigar…
La Clásica de Verano va ser oberta l’any 2003 per José Luis del Val i Sidarta Gallego. Es una via ben recomanable i original, que s’endinsa a una cova amb una roca brutal i té la seva gràcia. La via es troba a la cara sud de Peña Montañesa, però queda entre diverses parets que li fan ombra pràcticament tot el dia. No hem trobat cap tram humit, però segurament …
Oberta al 1973 per Dominique Séguier i Francis Tomas. És una via molt poc equipada, sense cap expansió i on la majoria de reunions s’han de reforçar. Les primeres tirades són perdedores…
Oberta al 1974 per Raymond Despiau i Jean Pierre Barokas, i anys més tard es va allargar amb una interessant entrada directa des de més avall. De l’entrada directa teníem poca informació però val molt la pena…