La via que actualment coneixem com a Ravier, en realitat va ser batejada com a Original, ja que va ser la primera via del Tozal de Mallo. Va ser oberta els dies 20-21 d’abril de 1957 per una cordada de 5 escaladors francesos formada per Jean Ravier, Noël Blotti, Claude Dufourmantelle, Claude Jaccoux i Marcel Kahn…
Oberta el 20/11/1983 per Remi Brescó i Albert Gómez. És una de les primeres vies del Masmut, ens ha semblat una via molt recomanable, d’aquelles on totes les tirades són bones…
Abraxas va ser oberta el 21/6/1987 per Armand Ballart, Fredi Parera i Josep E. Castellnou, i deu el seu nom al disc homònim de la banda americana de rock Santana, publicat al 1970 per Columbia Records. Aquesta és indiscutiblement la gran clàssica dels Órganos de Montoro…
La Pilastra dels Voltors va ser oberta l’any 1986 per Joan Badia, Jordi Lalueza i Josep E. Paül. Tot va començar quan en Santiago Domingo els va explicar que existia una feixa anomenada «dels Espàrrecs» i van anar a investigar…
Oberta el 4/8/2003 per José Luis del Val i Sidarta Gallego. Es una via ben recomanable i original, que s’endinsa a una cova amb una roca brutal i té la seva gràcia…
Oberta al 1973 per Dominique Séguier i Francis Tomas. És una via molt poc equipada, sense cap expansió i on la majoria de reunions s’han de reforçar. Les primeres tirades són perdedores…
Oberta al 1974 per Raymond Despiau i Jean Pierre Barokas, i anys més tard es va allargar amb una interessant entrada directa des de més avall. De l’entrada directa teníem poca informació però val molt la pena…
Oberta el 13/10/1983 per Remi Brescó i Josep Solé, va ser la primera via oberta a les Roques del Masmut i recorre una aresta força elegant. Les assegurances han estat restaurades…
Oberta al novembre de 2007 per Luis Royo i Julio Benedé, del grup Sendero Límite. La via està clarament sobre-equipada, sobren xapes per tot arreu…
La Normal al Puro va ser oberta l’any 1953 per Manuel Bescós, Alberto Rabadá «Edil» i Angel López «Cintero». La conquesta del Puro va ser èpica, els diferents Mallos ja havien estat escalats i només quedava pendent aquesta agulla…