Oberta després de 9 dies d’esforços, el 17/10/1954 per Jordi Álvarez, Jordi Ayats i Miquel Navarro, membres del Club Esquí Puigmal. És una via històrica…
La GEDE a l’Elefant va ser oberta l’any 1959 per Manel Guasch, Enric Pérez “Mambo” i Enric Fornieles. Es una de les grans clàssiques de Sant Benet, una via ben maca i recomanable. Al Montserrat del Pam a Pam hi ha una errata quan posa que la data d’obertura és 1969, la data correcta és 1959…
La Reina-Montesinos va ser començada al 1971 per Gabriel Reina i el seu company Allende, però la van deixar a mitges, i no va ser fins al 1983 en que Gabriel Reina i Josep Montesinos van enllestir la via…
Oberta l’any 1944 per Jaume Camarasa, Amadeu Gomà, Francesc Gual i Rafael Llorens, tots ells membres del TIM de Sabadell. La primera tirada és en lliure, i hi ha un tram de roca a controlar. La resta de via és principalment d’artificial a equipar…
La Menjacòdols va ser oberta l’any 2000 pels germans Albert i Oscar Masó. La primera tirada és la més difícil, i la roca tampoc acompanya gaire. La tercera tirada ens ha semblat la més guapa, una bona manera de fer cim en aquesta magnífica agulla…
L’Anglada-Guillamón va ser oberta el 01/11/1961 per Josep M. Anglada i Francesc Guillamón. Es una via molt estètica, que ressegueix una marcada fissura fins gairebé el cim, i hi ha un parell de reunions en baumes molt guapes (especialment la quarta reunió, una meravella)…
Oberta el 18/11/1962 per Jaume Cerdà i diversos amics en el transcurs d’una jornada d’Escalada de Germanor a Montserrat que va organitzar el GAM del Club Muntanyenc Barcelonès…
Aquesta és una magnífica combinació per accedir al cim del Faraó. Comencem pel Temple del Sol al Faraonet, oberta l’any 1988 per Joan Rovira i Vicenç Mestres. A continuació, enllaçem amb l’Anglada-Guillamón al Faraó, que va ser oberta l’any 1960 per Josep M. Anglada i Francesc Guillamón…
La Punta d’en Clerc a la Roca de les Onze Hores va ser oberta per J. Vidales, E. Mayoral i R. Vallribera, no hi ha dades de l’any de l’obertura. Les vies llargues a Sant Llorenç en molts casos no tenen una roca gaire de fiar, però aquesta és una excepció, té una roca boníssima…
La Petita Aran va ser oberta l’any 2011 per Joan Vidal “Indi” i Bernat Suñé. El recorregut és quasi tota l’estona en diagonal cap a l’esquerra, el que resulta una mica estrany. En tot cas, és una via ràpida, ideal per combinar amb altres de la zona…