La Tachín va ser oberta l’any 1982 pel Joan Asín i Joan Carles Serrano, i és un recorregut pràcticament desequipat. Tot ens anava prou bé fins que a la tirada més exigent (la quarta) s’ha posat a nevar i la temperatura ha caigut en picat, amb els dits gelats no ha estat gens fàcil. L’inici d’aquesta quarta tirada no és evident, cal anar una mica a la dreta i hi …
Lleida
La Sangre Azul va ser oberta el 27/10/2002 per Miguel Gómez, Gustavo Máñez “Kush” i Roger Olmos. El nom de la via és en referència a un còmic d’Enki Bilal. Es una bona via de caire esportiu, molt recomanable…
Oberta l’any 2016 per Juan Gutiérrez i Miguel Angel García. És una via divertida per una jornada en que busquem algo ràpid i relaxat, ja que és poc obligada, amb moltes expansions i és pot forçar al gust…
Oberta l’any 1982 per Vicens López, Gabriel Micó, Eduardo Álvarez i Juan Carlos Ferrero. És una de les grans clàssiques de la Roca Alta. En algunes fonts anomenen la via “Peque Mantecas”, però el nom original és “Mantecas”…
Altres Límits va ser oberta al 2015 per Joan Vidal “Indi” i Isabel Notivoli. La via es troba a l’extrem dret de la Roca Alta i és una bona opció per combinar amb alguna altra via de la paret…
A la Deriva va ser oberta l’any 2015 per Joan Vidal “Indi” i Isabel Notivoli. La via té alguns trams força macos, llàstima que és una mica discontínua i es fa curta. No sabem si als primers metres ha petat alguna petita llastra que anava bé per pujar, però és amb diferència el tram més difícil…
Oberta el 25/2/1990 per Remi Brescó i Antón Fontdevila, és la gran clàssica dels Puntals d’Àger (o Serrat Alt). Es una via amb les reunions equipades (restaurades recentment), però les tirades són força d’autoprotecció…
La Festa del Paca al Peladet va ser oberta l’any 2001 per Jaume Clotet “Paca” en solitari. La via està en un lloc molt tranquil, i té un darrer llarg especialment maco. Alguns trams estaven molt selvàtics, devia fer temps que no hi passava ningú…
Terra Lliure va ser oberta l’any 1994 per Jordi Marmolejo i David Garcia. Aquesta és d’aquelles vies en que per accedir a peu de via s’ha de rapelar i té el seu punt, no acabes d’estar tranquil fins que arribes a dalt! Es una bona via d’auto-protecció, a la poc concorreguda Paret de les Gralles de la Serra Carbonera. M’ha semblat una via ben recomanable i força mantinguda en les …
Diverses cordades havien intentat obrir aquesta línia, però només havien aconseguit arribar a la característica gruta de la quarta reunió. L’obertura de la via sencera va tenir lloc els dies 22 i 23 de maig de 1981 per Antonio G. Picazo, Miguel Muñoz i César Romero…
