La Normal al Carquinyoli va ser oberta l’any 1946 pels germans Josep Estorach i Francesc Estorach, i és una agulleta molt espectacular que no pot faltar a la col·lecció de tot bon montserratí.
El 7 de juliol de 1946 els germans Estorach van obrir la via normal al Queixal, i des d’allà devien quedar captivats per la engrescadora silueta del Carquinyoli. Tant que 2 setmanes més tard van tornar-hi i van fer la primera ascensió. Doncs bé, la setmana passada vam fer el Queixal i la intenció era després fer el Carquinyoli. L’accés seguint la ruta dels Estorach es veia factible, tot i que teníem dubtes per l’estat selvàtic de l’empinada canal d’accés al collet. Però entre el dia plujós a estones, i el Carquinyoli envoltat de boira, li donaven un aspecte fantasmagòric que ens va portar a deixar-ho per un altre dia. Com a pla B vam anar fent les agulletes del Serrat del Centenar, i el millor va ser quan en un cert moment el Carles es va abocar al buit i va cridar “hòstia, si estem just a sobre del Carquinyoli i amb un ràpel ens plantem al cim!!!”.
Normalment anem a escalar les agulles i no aterrar en elles, però ens va semblar una manera original i divertida de pujar al Carquinyoli, així que a la setmana següent hem tornat amb el material adequat (cordes fixes, jumar, etc.) i hem pogut fer l’agulla i remuntar per on hem vingut (no hem seguit rapelant avall perquè la canal d’accés està selvàtica). L’agulla val molt la pena, i accedint per dalt només s’ha d’escalar 1 metre, amb el que deu ser la via més curta de tot Montserrat, hahaha. Aquí un vídeo de l’aterratge: enllaç a YouTube
En acabar, hem baixat al collet per fer la via normal, ben guapa, llàstima que la roca no és bona però amb compte es fa bé. A la via només hi ha 2 pitons vells i una escarpra al cim. Compte que l’escarpra belluga, millor tractar-la amb delicadesa.
Orientació
Est
Aproximació
- Opció 1 (per dalt): Des de Can Maçana anem fins al Refugi Vicenç Barbé. Pugem la Canal Ampla fins a la Sensenom, on prenem el trencall a la dreta (est). Anem fent fins que les agulles del Serrat del Centenar ens queden a mà esquerra del camí. Haurem de pujar a les Agulles del Centenar i cercar el lloc més adient per fer un aterratge des de dalt i accedir al collet on comença la normal. No desvetllem tots els detalls per a que tingui més gràcia per qui ho vulgui repetir.
- Opció 2 (per baix): Des de Can Maçana anem fins al Refugi Vicenç Barbé. Pugem la Canal Ampla fins a la Sensenom, on prenem el trencall a la dreta (est). Avancem fins a l’alçada de la Nana, on sortim del camí i anem en direcció nord, baixem una canal i arribem al peu del Carquinyoli. El tram final de ben segur és molt selvàtic.
Material
2 universals, 4 cintes i bagues
Descens
Petit ràpel des de l’escarpra del cim
Cordada
Carles Llovet i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
