La via Promio-Moreno va ser oberta a la primavera de 1980 per Eric Promio i Josep Lluís Moreno, i la primera ascensió la van efectuar el 15/6/1980. Es una de les grans clàssiques de Roca Regina i ens ha semblat una via preciosa, elegant i mantinguda, un itinerari imprescindible! La roca és excel·lent, no està polida i l’equipament es troba en perfectes condicions, ja que al 2006 va ser restaurada per Rafel Esteban “sublime”. La via s’ha escalat íntegrament en lliure amb un grau al voltant de 7a.
La Promio-Moreno no comença a baix de tot de la paret (com per exemple ho fa la Galí-Molero), sinó que comença a l’alçada de la gran feixa que travessa Roca Regina de punta a punta. De fet, podríem fer l’aproximació resseguint tota la gran feixa, però nosaltres hem preferit aproximar caminant per l’altra banda del torrent, que és més llarg però resulta un camí molt agradable i des d’on gaudirem d’unes espectaculars vistes de Roca Regina.
Quan van obrir aquesta via, l’Eric Promio tenia 22 anys i en Josep Lluís Moreno 24 anys. Tot i la joventut de tots dos, especialment al Josep Lluís no li mancava pas experiència, i és que ja havia obert vies com la SAME al Contrafort de l’Ànec, la Giné-Moreno al Dit i la SAME al Serrat del Moro.
L’obertura de la Promio-Moreno la van fer al llarg de diversos caps de setmana:
- Van començar entrant per la petita feixa que hi ha a la R2, i van obrir fins la R4.
- En un segon atac van obrir de la R4 a la R6 i van deixar cordes fixades.
- En un tercer atac van remuntar cordes fins a la R6, van obrir fins a la R7 on van fer un bivac d’hamaques a la savina grossa, i van sortir per la via Aries.
- En un quart atac van obrir els 2 llargs inicials, és a dir, de la R0 fins a la R2.
- I finalment, el 15/6/1980 van fer en el dia la primera ascensió completa de la via.
Per cert, al darrer llarg hem seguit la ressenya de Romàntic Guerrer i hem sortit per una mena de canal/diedre molt evident de grau V+ però no és correcte, la via en realitat surt uns metres més a la dreta, es veu que hi ha un parell d’expansions i acaba sortint per un bonic esperó.
Orientació
Sud
Aproximació
Aparquem a l’esplanada que hi ha davant el pont del tren (enllaç a Google Maps). Creuem la carretera i prenem un corriol ben marcat que va per l’esquerra del barranc. Aquest corriol es va enlairant i ens permet tenir unes vistes espectaculars de la paret.
Arriba un moment en que el camí baixa fins al torrent i torna a pujar per l’altre vessant. Anem pujant fins que arriba un moment força evident en que sortim a la dreta i anem a cercar el peu de via (una bona referència és el triangle característic que hem indicat a la ressenya). El camí en conjunt dóna una bona volta, però resulta molt agradable.
Material
14 cintes, friends fins al Camalot #2 (no cal repetir), joc discret de tascons, 2 bagues i estreps
Descens
- Opció 1 (caminant): Prenem el camí que baixa fins al torrent i desfem el camí d’aproximació.
- Opció 2 (rapelant): Anem a la dreta (est) fins arribar a una fita amb un pal. Un cable ens porta al primer ràpel de 25 m, i després fem un segon ràpel volat d’uns 50 m fins al terra. Un corriol ens porta a la carretera.
Cordada
Edgar Tous i Jordi Ceballos
Enllaços
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
