La normal a l’Agulla Fina va ser oberta el 12/10/1952 per Jordi Panyella “Pany”, Delfí Feiner i Antoni Agramont, i la van començar amb l’ajuda d’un tronc des de la paret del davant. Posteriorment, al 1958 membres del GEDE (Josep Santacana, Ramon Morera, Domènec Cadevall i Josep Vallès) van obrir la via començant des de baix de tot, tal com la fem actualment.
Els passos d’esqueneta han estat utilitzats des de temps immemorials però actualment gairebé no s’utilitzen, així que hem anat a aquesta via amb el ferm objectiu de practicar aquesta tècnica, tot i que a uns els feia més gràcia que a altres… hahaha
Superat aquest pas d’esqueneta, la primera tirada és un diedre d’auto-protecció ben guapo. La segona tirada es tracta de pujar per una curta canaleta amb roca a controlar. La tercera tirada és amb diferència la més exigent de la via, comença per una xemeneia fàcil, però després cal passar a la paret de davant i hi ha un bon tram de V+/6a. Quan el Pany va obrir aquesta tirada (sense expansions), havia de ser bestial, amb raó es considerava de les escalades més difícils de tot Montserrat. Les xapes recuperables que hi ha a la darrera tirada costen força de veure, és fàcil passar-se alguna de llarg.
Orientació
Oest
Aproximació
Deixem el cotxe a l’aparcament públic del Bruc (enllaç a Google Maps). Prenem la pista fins al Castell i pugem pel Clot del Tambor fins a La Proa (Cova del Cabrit). Allà prenem el trencall a la dreta, passem pel costat de l’Agulla del Senglar, Roca Roja i arribem a l’Agulla Fina.
Material
12 cintes, 4 xapes recuperables i friends fins al Camalot #4
Descens
Dos ràpels de 50 m
Cordada
Josep Santasusana, Anna Codina i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
