Els 4 primers llargs havien estat oberts per una cordada liderada per Rainier Munsch “Bunny”, que a la R4 van abandonar perquè no portaven material de bivac. Però abans de que poguessin tornar per acabar-la, se’ls va avançar una cordada d’escaladors de Grenoble formada per G. Dubouloz i O. Schulz, que van obrir tota la via entre els dies 5 i 6 de juliol de 1979 amb un bivac a la paret.
Originalment la van batejar com “Gritos i Susurros”, però actualment la coneixem més aviat com “Diedre Gris”. És una de les grans clàssiques de la Paret de Catalunya, un itinerari del tot recomanable.
És una via molt maca i variada, on hem trobat que la roca està força polida en comparació amb altres vies del Congost. És una via amb molta autoprotecció, però que no resulta exposada. Hi ha alguns encastaments, així que pot ser bona idea mirar d’anar sense motxilla o almenys dur una única motxilla per cordada.
Orientació
Oest
Aproximació
- Opció 1 (Pont de Montanyana): Des de Benabarre anem per la N-230 fins a Pont de Montanyana, però just abans d’entrar al poble prenem la C-1311 direcció Tremp i de seguida a mà dreta veiem un trencall amb un cartell “Reserva del Congost de Montrebei (8 km) que ens porta a l’aparcament de La Masieta (enllaç a Google Maps). Prenem l’ample camí en direcció al congost i després de creuar el pont penjat metàl·lic seguim per un camí excavat a la roca equipat amb un cable d’acer. Quan acaba aquest camí excavat abandonem el camí principal i prenem un corriol a a l’esquerra que va pujant paral·lel a la paret. Pugem uns 15-20 minuts fins arribar a peu de via, que és fàcil de reconèixer per una gran alzina que surt de la paret a uns 10 m d’alçada.
- Opció 2 (Àger): Un cop a Àger, prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, prenem una pista a l’esquerra (indicació Castell de Sant Llorenç) i anem seguint la pista fins al Prat de Sant Llorenç (enllaç a Google Maps). Prenem el corriol que avança paral·lel a les parets, al principi planeja, després fa una bona baixada, la paret canvia d’orientació, trobem unes cordes que ens deixen sobre la feixa i baixem fins a peu de via, fàcil de reconèixer per una gran alzina que surt de la paret a uns 10 metres d’alçada.
Material
14 cintes, friends fins al Camalot #4 (repetits fins al #1), fissurers i 2 bagues
Descens
- Opció 1 (Pont de Montanyana): Baixem uns metres per sortir del bosquet on es troba la darrera reunió i prenem un corriol marcat en direcció ascendent uns 40-50 m, fins que comença a baixar per un camí-tartera. Acabem arribant a un collet on podríem baixar fent ràpels però no val la pena, remuntem un petit esperó (poc marcat) i ara ja sí baixem fins al camí del congost.
- Opció 2 (Àger): Prenem un petit corriol que va pujant (fites) i quan arribem al punt més alt, baixa i arribem a una pista, que seguim una estona. Quan trobem dues fites molt juntes deixem la pista, i de seguida arribem a una fita gegant que ens indica el camí de baixada al Prat de Sant Llorenç.
Cordada
Cisco Figueroa, Niko Inglada i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
