Els primers llargs de la Valentín Casanovas a la Paret de l’Aeri van ser oberts per Emili Gil i Xavi Pérez Gil, però van marxar a una expedició i mentrestant va ser finalitzada al setembre de 1976 per José Rodríguez “Rodri” i Antonio Garcia Picazo, que només tenien 19 anys.
El nom de la via és en homenatge a Valentín Casanovas Puig, un company de feina del Rodri que era d’Esparreguera i amb qui tenien molt bona amistat. En Valentín va morir el 20/3/1976 amb 18 d’anys d’edat mentre feia la cresta del Pic d’Eina. Un agraïment pel Joan Vidal, Josep Estruch i Jordi Muñoz, que han permès aconseguir fotos del Valentín.
L’obertura va tenir lloc en 4 caps de setmana consecutius, un temps rècord en comparació amb el que es trigava fins aleshores en obrir qualsevol via a Parets, va marcar un abans i un després en quant a les vies d’envergadura del massís. Encara que actualment ens sembli impossible, van obrir la via amb bota dura (res de peus de gat!) i seguint un estil impecable, emprant el mínim nombre possible d’expansions i sense utilitzar ganxos ni ploms.
Es una via espectacular, amb una fama del tot merescuda i que obliga a escalar de principi a final. Es tracta d’un recorregut agosarat, vertical i mantingut, que va cercant les debilitats de la roca per escalar el màxim possible en lliure. Tot i que el grau obligat no supera el 6a, cal tenir aquest grau ben consolidat i anar bé de finura montserratina, ja que hi ha diversos trams de V+ amb molt aire entre assegurances.
Més informació d’interès sobre la via:
- La via s’ha escalat íntegrament en lliure, amb un grau de 7c.
- Comparant ressenyes, podem veure que unes marquen la quarta tirada com IV/Ae, mentre altres la graduen de V+/Ae. A vegades els graus antics estan collats, però en aquest cas hi ha una altra explicació: resulta que al començament de la quarta tirada hi havia una gran llastra que permetia accedir fàcilment a l’inici de l’Ae, però aquesta llastra va caure fa uns anys i ara ha quedat un tram de V+ exposat.
- Quan el Rodri estava obrint la cinquena tirada, després del tram d’Ae va arribar a la bavaresa estreta i es va animar a sortir uns quants metres en lliure… el problema és que després la bavaresa es torna molt ampla, li era impossible de protegir, i ja no li quedava més corda ni tampoc forces per recular. Així que es va treure la cinta porta-material i a la desesperada la va llençar a la fissura! Per sort es va quedar encastada, s’hi va penjar i va burinar la cinquena reunió.
- A la vuitena tirada hi ha una xemeneia molt curiosa, on haurem de decidir si la fem panxa amunt o avall, o si comencem d’una manera i després ens girem… Resulta complicat d’explicar i quan estàs allà té un punt còmic, s’ha de viure!
- Tal com explica l’Antonio G. Picazo al llibre “Ascensiones de Leyenda”, just després d’acabar l’obertura de la Valentín, estaven a Santa Cecília xerrant amb alguns companys, i van comentar que alguns dels pitons els havien tret pocs dies abans de l’Anglada-Cerdà a l’Aeri. Un de la colla va dir “Vosotros sois unos piratas!”, i això va donar nom al grup dels Pirates.
- Al novembre de 1980 a la Valentín hi va haver el tràgic accident de Francisco Javier Moreno “Peque”, Juan José Fernández “Mantecas” i Ricardo Alcaraz, que van caure paret avall quan estaven pràcticament acabant la via. Mantecas i Ricardo eren del barri de la Trinitat (Barcelona), i Peque era de Cerdanyola. L’accident va tenir molta afectació, ja que eren 3 nois molt joves (17-18 anys).
A mi personalment la via se m’ha fet grossa i he acabat rebentat. Gràcies Edgar per permetre’m gaudir d’aquesta via.
Orientació
Nord-est
Aproximació
Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir i en arribar a la Paret de l’Aeri pugem per la primera canal, compte no ens passem de llarg i prenguem per error la Canal del Moro que puja per la banda esquerra de la Paret. Després d’algunes cordes fixes, remuntem uns graons metàl·lics i seguim un tram de cables fins arribar a la base de la paret. La via comença a la dreta de tot, abans d’una baixadeta que ens portaria a la via dels Sostres.
Material
20 cintes, 4 xapes recuperables, fissurers, tricams, friends fins al Camalot #4, algun cordino i estreps. Opcionalment repetir algun friend mitjà, un ganxo, un universal i alguna falqueta.
Descens
Remuntem tota l’aresta fins arribar a una esplanada on trobem una instal·lació de ràpel (20 metres). Després baixem per la Canal de Sant Jeroni.
Cordada
Edgar Tous i Jordi Ceballos
Enllaços
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
