La normal a l’Agulla del Castell va ser oberta el 28/4/1957 per Josep Fornieles, Jaume Cerdà i Manel Guasch, i segurament a la seva època es va repetir força ja que és una agulla ben curiosa, però lamentablement avui resta oblidada, fins al punt que potser per desconeixement, la preciosa xemeneia de la primera tirada ha estat trepitjada per una via d’esportiva. Fa unes dècades, els objectius principals dels escaladors …
L’Anglada-Eli va ser oberta el 7/10/1962 per Josep M. Anglada i Eli Vergés, i probablement és de les vies amb l’aproximació més llarga de tot Montserrat, i és que per arribar-hi cal fer una bona excursió… Però, tot i això, és un itinerari del tot recomanable, en un entorn ben maco i amb bon ambient. La via es troba molt poc equipada i hi ha algun tram de força metres …
L’Agulla del Mal Pas va ser oberta l’any 1948 per Josep Estorach i Francesc Esquerda. Es una via que de ben segur ha rebut molt poques visites, i és que està totalment neta d’equipament, té un muret d’uns 4 metres de 6a sense protecció, seguit d’un diedre de roca horrorosa i per acabar, un ràpel d’una savina que belluga. En conjunt resulta una combinació força explosiva! Els oberturistes segurament van …
La normal a l’Agulla de la Tempestat va ser oberta el 19/07/1947 per Josep Estorach, Francesc Estorach, Joaquim Xalmet, Francesc Esquerda i Francesc Salla. L’agulla s’anomena així perquè a la darrera tirada van pillar una espectacular tempesta, però tot i així van aconseguir fer cim, una ascensió històrica ben interessant. La via es troba desequipada, excepte les reunions, on hi ha alguns burins. La primera reunió és una mica precària …
El Taxi és una agulleta perduda a Ecos que va ser escalada per primer cop el 18/07/1947 per Francesc Estorach, Maria Estorach i J. Garcia. Un dia el Carles la va fer en solo, i després de dir-me que era una vieta d’uns 8 metres de IV+, vaig anar-hi tot convençut, també sense corda, amb el resultat que vaig tornar cap a casa amb la cua entre cames… Des d’aleshores …
Oberta el 14/5/1922 per Lluís Estasen i Pau Giménez. És una bonica via d’uns 20 metres de IV grau, i que per sort es manté en estat original…
El Gran Diedre Sud va ser obert l’any 1988 per Joan Nubiola i Armand Ballart. La roca en general és increïblement bona, tot i que millor vigilar perquè la via potser no s’ha repetit massa. No hi ha cap equipament, a excepció d’una expansió als primers metres (que pertany a la Bego-Miguel-Kush), i un pitó que costa de veure…
L’Esperó del Vent va ser obert al 1990 per J. Figueras i A. Macià, trepitjant en bona part l’Aresta Brucs que havia estat oberta al 1985 per Armand Ballart, Jordi Verdaguer “Pastelero” i Maribel Lizarán…
Un tall de Lluna va ser oberta l’any 1991 per Pere Forts. Es una via molt ràpida, amb una roca increïble i amb passos ben macos, en conjunt és una vieta ben recomanable…
Oberta el 2/3/1980 per Mari Carme i Paco Vargas. És una via molt poc coneguda, però que crida l’atenció per l’interessant encastament que es veu des del camí. A la ressenya original la marquen en 2 tirades fent reunió a la savina, però actualment…