La via Ràpel a la Portella Gran va ser oberta l’any 1966 per Albert Iglesias i Jaume Casanovas. La via no ressegueix exactament la línia del ràpel, però queda força a prop. A destacar la darrera tirada, on cal superar un tram vertical amb bona roca…
Oberta el 19/03/1969 per Francesc Sàbat, Alfons Segura i Carles Bayarri. És una via molt curta, però és tota una preciositat…
La TIM o Pere Carné a la Paret Nord d’Ecos va ser oberta el 4/11/1956 per Jordi Lladó, Josep Vilana, Josep Montserrat, Domingo Jo, Javier Odena, Juan Salomó i Salvador Balaguer, tots ells membres del TIM. La via va ser oberta després de 10 jornades de feina, i va suposar la tercera gran fita dels escaladors del TIM, que fins aleshores havien conquerit la Paret de l’Aeri (1948) i la …
Oberta el 30/3/2015 per Miquel Jordan i Jordi Ceballos. L’obertura la vam fer sense voler, ja que pensàvem que estàvem repetint la Burgas-Dolz, però més tard vam acabar descobrint que el recorregut que vam fer era completament diferent…
Oberta el 29/8/2005 per Xavier Garcia “Harry” i David Subirana. El nom de la via és en referència a les mares dels oberturistes (Raquel Burgas i Llibertat Dolz)…
La GEDE o Iglesias-Guasch-Casanovas al Lloro va ser oberta al 1969 per Albert Iglesias, Manel Guasch i Jaume Casanovas, i per algun motiu es coneix injustament com a Iglesias-Casanovas, ignorant al Manel que també hi era. Això ja ho va explicar el propi Manel Guasch al seu blog Pasión Vertical i ho hem pogut corroborar parlant amb el Jaume Casanovas…
La via Perfil de Otoño va ser oberta l’any 1989 per Antonio Garcia Picazo i Remi Brescó. La primera tirada no ofereix problemes, però la segona té una sortida obligada d’estreps de V+ (més aviat 6a) on cal donar la talla o volar, i és que quan deixes els estreps no hi ha marxa enrere!…
També coneguda com a via Canaletes, va ser oberta el 15/6/1956 per Domingo Arenas i Andreu Sorolla. En alguns llocs l’anomenen “Mingo Arenas” (ignorant al Sorolla)…
La normal al Rave va ser oberta el 25/06/1941 per Ernest Mallafré, Carme Romeu, Josep Piqué i Francesc Blasi. La silueta d’aquesta agulla recorda molt a un rave posat del revès, i la seva escalada forma part de la història montserratina, on aquests autèntics pioners anaven conquerint les principals agulles montserratines amb uns mitjans molt rudimentaris…
Fins ara no estava clar qui va obrir l’Aresta Nord de la Nana, ja que podia ser una primera de J. Company, o potser una Haus-Estrems. Aquests errors històrics són difícils d’aclarir, ja que habitualment els llibres es van copiant uns als altres i, si un es va equivocar, doncs l’error s’arrossega a la resta de llibres posteriors… Doncs bé, l’incansable David Hita remenant papers antics n’ha tret entrellat…