L’Aresta Brucs al Cap d’en Calventus va ser oberta el 31/10/1977 per Joan F. Vergara “Juanillo”, Santi Archs i Joan Freixas. A la publicació que van fer als butlletins de l’UEC van anomenar l’agulla com el Gat d’Agulles, però actualment la coneixem com el Cap d’en Calventus. Va ser batejada així pel Josep Barberà i Josep Maria Calventus quan hi van pujar per la via normal (caminant) el 26/10/1969.
La via es manté amb l’equipament original (burins) i els dos trams d’artificial tenen la seva gràcia, ja que al primer llarg ens haurem de penjar d’un tascó o friend, i al segon llarg hi ha un curiós pas de merlet. Al cim hi ha un burí on podem fer reunió.
Orientació
Sud
Aproximació
Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé des d’on si ens fixem, podem veure el Cap d’en Calventus. Pugem una mica per la Canal Ampla però de seguida sortim a la dreta i amb una mica d’intuïció arribem a l’agulla.
Material
8 cintes, 1 xapa recuperable, 1 baga per merlet, tascons, friends del Totem blau al verd i estreps. Opcionalment 1 uve petita per al segon llarg.
Descens
Caminant pel vessant nord fins a un collet i tornem a passar pel peu de via, des d’on desfem el camí d’aproximació.
Cordada
Jordi Pina i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.