La Pilastra dels Voltors va ser oberta el 7/12/1986 per Joan Badia, Jordi Lalueza i Josep E. Paül. Tot i que actualment accedim a la via per la Feixa dels Espàrrecs, en realitat els oberturistes van començar la via des de baix de tot i posteriorment van equipar l’accés per la feixa, ja que resulta més còmode. Amb el pas dels anys s’han anat obrint més vies partint de la feixa, però en aquell moment era territori completament inexplorat.
Les tirades més exigents són amb diferència la segona i la tercera, després les dificultats afluixen. Es tracta d’una via variada i del tot recomanable.
En Josep E. Paül ens explica de primera mà la història de la via:
“La Pilastra era un objectiu molt evident, que havíem vist des de Catalunya, quan per primera vegada vam explorar el gran díedre central el maig de 1972 (la que seria el Díedre Audoubert) o quan vam obrir la via Paül-Lalueza o la Spaghetti, o quan vam repetir el Díedre Gris, l’Audoubert, el Corb, la Latin Brothers… També fent l’aproximació des de l’Estall de la via CADE, quan vam obrir-la (jo també vaig participar-hi, també vaig començar i obrir aquesta via CADE, malgrat normalment no hi consti). O quan vam obrir l’Esperó Sud, la Santiago Domingo o la Cistus Albidus o la Nàpia. La pilastra sempre era present!Aquella pilastra ens cridava, era molt evident! Però començava a mitja paret, la qual cosa ens plantejava fer una via poc homogènia, relativament senzilla en els seus primers llargs i després, a la pilastra, molt més difícil. En Santiago Pena, de cal Domingo, ens havia parlat de la feixa dels Espàrrecs, per on, s’havia endinsat a la recerca d’espàrrecs (d’aquí el nom, que l’hi vam posar nosaltres) o d’alguna cabra extraviada. Però d’entrada no volíem començar la via baixant des del cim del Montsec per aquesta feixa.Per això la vam iniciar des de baix, començant per la canal a l’esquerra de l’Esperó Sud (el que ara és el Corredor de les Àguiles) i ben aviat anar cap a l’esquerra aprofitant feixes i murets que ens van deixar, sense grans problemes (III-IV) al peu de la pilastra. Tot molt evident i senzill. Després d’explorar aquest accés a la Pilastra i valorar les dificultats des del mateix peu de la que seria la via, vam tornar a l’Estall acabant de pujar per la Feixa dels Espàrrecs fins el cim. Només hi havia un lloc on calia escalar una mica, on per baixar fèiem dos rappels.De tota aquesta jornada passejant per la immensa paret, vam concloure que, per obrir la via, ens convenia accedir al peu de la Pilastra des del cim per aquesta feixa, doncs facilitava molt les coses. En tot cas, quan vam fer la ressenya de la via (es pot veure a la pàgina 571 del número 754 de l’any 1987 de la revista Muntanya), vam indicar els dos accessos: per la feixa o per baix.”
Orientació
Est
Aproximació
A Viacamp prenem la pista cap al refugi de Montfalcó, quan portem uns 5 km passem pel costat d’una gran torre elèctrica, uns 100 metres després girem a l’esquerra per una pista secundària i aparquem al costat de la bassa (enllaç a Google Maps).
Sortint de la bassa, de seguida prenem un trencall a mà dreta, travessem una barrera, i seguim una bona estona per la pista. Quan ja intuïm les parets, la pista segueix a la dreta, però l’abandonem cap a l’esquerra (hi ha una fita), i iniciem una baixada per la carena fins arribar a una fita que indica l’inici de la Feixa dels Espàrrecs, per on baixem. Trobem algunes cordes fixes que permeten tant baixar com pujar (ideal per si haguéssim d’abandonar). Finalment grimpem per una canal i arribem a un gran arbre on ens equipem. En total unes 2 hores fins a peu de via.
Material
15 cintes, friends fins al Camalot #4 (repetint del #0.75 al #2), fissurers i 3 bagues
Descens
Remuntem el llom de la paret i desfem el camí d’aproximació.
Cordada
Rafa Cuadrado i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
