No hi ha dades dels oberturistes. En aquesta agulla, també hi trobem una altra xemeneia pel vessant oest, que és la via original de l’Agulla de l’Arbret…
La via Ràpel a la Portella Gran va ser oberta l’any 1966 per Albert Iglesias i Jaume Casanovas. La via no ressegueix exactament la línia del ràpel, però queda força a prop. A destacar la darrera tirada, on cal superar un tram vertical amb bona roca…
Oberta el 30/3/2015 per Miquel Jordan i Jordi Ceballos. L’obertura la vam fer sense voler, ja que pensàvem que estàvem repetint la Burgas-Dolz, però més tard vam acabar descobrint que el recorregut que vam fer era completament diferent…
Oberta el 29/8/2005 per Xavier Garcia “Harry” i David Subirana. El nom de la via és en referència a les mares dels oberturistes (Raquel Burgas i Llibertat Dolz)…
La via del Terry a l’Escorpí va ser oberta l’any 2008 pels germans Albert i Oscar Masó, i es troba a la Regió d’Agulles. Pensava que ja hauria escalat aquesta agulla quan vam fer la GEDE a l’Escorpí, però resulta que no, ja que la GEDE acaba en un collet, així que ha estat l’excusa perfecta per trepitjar el cim de l’Escorpí…
La SAME a l’Agulla Mare va ser oberta en diversos atacs per membres de la SAME (UEC). La via supera de manera arrogant l’espectacular paret est de l’Agulla Mare, plena de balmes i sostres, la llàstima és que la roca no acompanya gaire i acaba sent un recorregut principalment d’escalada artificial a base de burins molt antics i múltiples peces de museu…
La primera via a l’Ou de Colom va ser oberta per Jordi Casasayas “Haus” i Eugeni Estrems al 1944, i la segona via va ser la Vendrell, oberta al 1952 per Jaume Vendrell i J. Trullols. Totes dues vies són de característiques similars, ja que van ser obertes amb l’ajuda d’un tronc per superar els primers metres més balmats, i van utilitzar el que anomenaven “claus especials”, que eren unes …
La Barrufets a la Palangana va ser oberta al 1979 per Remi Brescó, Albert Gómez i Pere Roca. Tal com acostuma a passar amb les vies dels Barrufets, és un itinerari exigent on no regalen cap llarg. Es tracta d’una via poc domesticada, vertical i mantinguda, on destaquen el segon i quart llargs, que són magnífics…
La primera ascensió a la Cadireta va ser amb l’ajuda d’un llarg tronc que feia de pont amb la Foradada, a càrrec de Joan Panyella i Enric Torres el 27/6/1942. La segona ascensió va ser el 28/10/1945 per Josep Ferrer, Josep Barberà i Francesc Farrés, que van obrir una via d’artificial amb pitonisses de fissura des del collet (actualment encara podem veure algunes d’aquestes pitonisses quan rapelem des del cim). …
La via de la Paret Est (actualment coneguda com a Estorach) del Gerro va ser oberta al 1946 pels germans Estorach (Josep, Francesc i Maria), i Emili Navarro. Ells pensaven que havien fet la primera ascensió…